Com gestionar l'obsessió pels videojocs en infants i adolescents amb TEA?

L'obsessió pels videojocs de molts infants i adolescents amb un trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) és una qüestió que preocupa sovint a moltes famílies. Com controlar-la? S'han de posar límits horaris? Fins a quin punt aquesta dedicació pot ser perjudicial?  

A la trobada digital de Som Salud Mental 360 «Tota una vida amb TEA» diferents professionals van abordar aquesta qüestió, entre d'altres, i van remarcar la dificultat per part de la família de posar límits a aquest «interès tan absorbent».

«Han de tenir espai per als seus interessos, però és important posar-los límits horaris, pactats prèviament», segons va explicar Rosa Nicolau, psicòloga especialista en TEA de l'Hospital Clínic de Barcelona. Però el que és realment necessari és «diversificar els seus interessos», per a això serà bàsic integrar-los a la comunitat. 

Aquesta diversificació d'activitats és també la clau per a la doctora Helena Huerta, neuropsicòloga clínica del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Però afegeix una cara positiva a aquest interès per els videojocs: «A vegades juguen de manera col·laborativa i això els ajuda a assajar algunes habilitats socials».  

Els videojocs no són els únics elements als quals solen prestar massa atenció les persones amb TEA, perquè aquesta obsessió es pot replicar en mòbils o en les pantalles en general. Juan Antonio Cabezas, pare d'un jove amb autisme, explica des de la seva experiència l'eficàcia de tenir una agenda que els ajudi a gestionar el temps lliure «que a vegades no saben com gestionar».