Falsedats que envolten els trastorns de la conducta alimentària

Pràcticament tota la societat coneix l'existència dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), especialment de l'anorèxia i la bulímia nerviosa. Com a mínim podem afirmar que el coneixement actual és molt superior al que es tenia fa uns anys, quan encara era una realitat molt amagada. Aquest coneixement popular, però, de vegades està basat en falses creences –el que coneixem com a mites– que suposen una bona comprensió del que suposa tenir un TCA. Comprendre bé el mecanisme d'aquest trastorn, el perquè i el com són elements clau per a la prevenció. Desterrar aquests mites també.

Aquests mites han anat sobrevivint i, de vegades, incrementant a mesura que hem tingut accés a internet i a les xarxes socials, a edats a més molt primerenques.

La dificultat de distingir la informació fiable i segura de la que no és una font d'alimentació per a aquestes falses creences que poden arribar a dificultar l'acceptació del trastorn, promoure l'adquisició d'hàbits no saludables, fomentar tractaments falsos i fins i tot empitjorar el pronòstic.

Aquests mites no tenen cap base ni evidència científica, són idees que persisteixen a l'imaginari col·lectiu, són frases familiars que repetim sense pensar en què es basen i que anem reproduint.

Falses creences sobre el TCA

1. T'he vist menjar, no pots tenir anorèxia.
   No cal deixar de menjar per tenir anorèxia. Les persones que tenen anorèxia nerviosa eviten menjar certs aliments, fan una restricció molt extrema d'aliments o mengen quantitats molt petites de certs aliments.
2. Tens un TCA perquè vols.
   És un trastorn mental que ningú tria tenir. Els TCA provoquen un sofriment intens a la persona afectada i al seu entorn més proper. L'origen d'un TCA és multifactorial i hi intervenen factors de tipus individual, familiar i social. Hi ha persones més vulnerables, però ningú no tria tenir-lo.
3. Si no t’han ingressat, el teu TCA no és important.
   Rebre un tractament o un altre no invalida el teu trastorn. Actualment hi ha diferents modalitats de tractament (consultes externes, hospital de dia…), sense la necessitat d'un ingrés, que permeten fer un seguiment i un abordatge d'aquest trastorn.
4. Els homes no tenen TCA.
   Tot i que els trastorns de la conducta alimentària afecten més les dones, també són presents en els homes. El fet que se sol parlar de dones relacionades amb aquest trastorn, pot augmentar l'estigma dels homes amb TCA, endarrerint la cerca de tractament i interferint en la seva consciència de malaltia.
   

   Jordi Figuerola Pérez

   Persona afectada per una anorèxia nerviosa.

   «Els homes també podem tenir anorèxia, però la seva invisibilitat fa que sovint no demanem ajuda»

   Ver testimonio
5. Les persones que tenen un TCA sempre estan extremadament primes.
   En el cas de l'anorèxia, la restricció del menjar comporta una pèrdua significativa de pes. Però les persones que tenen altres trastorns de la conducta alimentària poden presentar un pes normal, excés de pes i fins i tot obesitat.
6. Un TCA no comporta cap risc.
   Un trastorn de la conducta alimentària comporta riscos tant per a la salut mental com a física. No s'ha de prendre a la lleugera i, per aquest motiu, és important fer un tractament amb un equip de professionals especialitzats.
7. Quan una persona amb anorèxia ha recuperat el pes, està curada.
   Encara que el senyal que més ens crida l'atenció i que preocupa és el pes baix, l'anorèxia va molt més enllà de la primesa. Té implicacions emocionals i psicològiques que no se solucionen amb la recuperació de pes.
8. L’ús de laxants ajuda en la pèrdua de pes.
   Els laxants són medicaments que produeixen un augment del ritme intestinal i un nombre més gran de deposicions. El seu abús provoca una pèrdua ràpida d'aigua i minerals, però no es perden els nutrients (la majoria s'hauran absorbit), per això no té cap efecte en la pèrdua de pes.
9. Fer dietes estrictes o que estiguin de moda no té cap risc.
   El que té una aparença de dieta estricta pot ser el començament d'un trastorn de la conducta alimentària. L'hàbit de fer dietes de manera freqüent ha estat associat amb el desenvolupament posterior de trastorns de la conducta alimentària. Prendre consciència i abordar aquest hàbit pot frenar el desenvolupament de TCA.
   

   Dietes extremes: porta d’entrada a l’anorèxia nerviosa?

   Llegeix més
10. Un TCA és per sempre.
    Hi ha la idea generalitzada que un problema de salut mental és per a tota la vida, però no ha de ser així. En el cas dels trastorns de la conducta alimentària, malgrat la complexitat i la durada del tractament, es poden superar i normalitzar amb l'ajuda de professionals especialitzats.