Fatiga pandèmica

La pandèmia de la COVID-19, les mesures de protecció i confinament i les múltiples conseqüències, poden afectar fàcilment la nostra salut mental, arribant, fins i tot, a desencadenar trastorns com l’ansietat o la depressió. Tot i així, un cert nivell d’ansietat i alerta és necessari per a què les persones adoptin lliurement i de forma rigorosa les mesures de precaució recomanades en el context d’un brot infecciós.

Aleshores, què passa quan la situació de pandèmia s’allarga en el temps? Fins quan serem capaços de suportar aquest nivell d’estrès i ansietat?

Un any després de l’inici de la pandèmia, es mantenen les mesures de distanciament físic, reducció de les interaccions socials, restriccions de mobilitat (confinaments perimetrals i tocs de queda), restriccions en l’activitat econòmica i laboral i, en gran mesura, estem esgotats.

Estem entrant en una «hibernació psicològica». Com afirma la psicòloga britànica Emma Kavanagh, «teníem una capa inicial de fortalesa física i mental per afrontar les restriccions i els efectes del coronavirus i, senzillament, s’ha esgotat».

Hem estat exposats durant molts mesos a factors d’estrès crònics i podem sentir:

• Malestar físic: mal de cap, fatiga, tensió muscular.
• Ansietat i inquietud.
• Irritabilitat.
• Tristesa.
• Manca de motivació.
• Dificultats d’atenció i de concentració.
• Problemes de son.
• Problemes de memòria.
• Canvis en el nostre comportament: menjar més o menys del que és  habitual, fer menys activitat física, augmentar el consum de tabac i alcohol.

Ens sentim desgastats, esgotats, farts i fartes del coronavirus. Tant, que cada cop ens costa més seguir les recomanacions i restriccions que imposen les autoritats. I aquesta desmotivació per complir amb els comportaments protectors i les mesures de seguretat recomanades és el que la Organització Mundial de la Salut (OMS) anomena fatiga pandèmica.

Coses que pots fer per sentir-te millor

Llegeix més

Aquesta apareix de forma gradual, al llarg del temps i està influenciada per les nostres emocions, experiències i percepcions personals. Hem d’entendre-la com una resposta natural i esperable a la prolongada crisi sanitària i les severes mesures implementades.

La fatiga pandèmica afecta la població en general, però pot aparèixer de manera més evident entre els grups més vulnerables, com ara persones grans o persones amb problemes de salut subjacents, persones que viuen soles, persones amb alguna discapacitat així com professionals de l’àmbit de la salut i l’assistència sanitària, social i altres feines de primera línia.

Per mantenir el compliment per part de la població de les mesures actuals per frenar la propagació de la COVID-19 i evitar noves onades d’infecció, és urgent abordar els nivells creixents de fatiga pandèmica.

Dainius Püras, relator especial de l’Organització de les Nacions Unides i psiquiatra a la Universitat de Vilnius (Lituània), considera que «és imperatiu que la càrrega de gestionar i fer front als impactes socials, financers i de salut mental de la COVID-19 no recaigui sobre les persones, sinó que estigui ben recolzada per l’atenció mèdica i altres serveis socials».

La pandèmia és aquí; la fatiga i l'esgotament que ens produeix, també.

Tot i així, poder fer activitats i adoptar actituds que ens ajudin a sentir-nos millor.

Algunes d’aquestes poden ser:

1. Mantenir el contacte amb el nostre cercle de confiança.
2. Compartir les nostres preocupacions i les dels altres.
3. Tenir cura del nostre benestar físic, fer activitat física i intentar dormir bé.
4. Fer activitats amb les que gaudim.
5. Dedicar temps a relaxar-nos i concentrar-nos en el present.

I no oblidem-nos de demanar ajuda sempre que ho necessitem.