Identitat de gènere en les personas amb TEA

L'autisme és una condició del neurodesenvolupament que suposa uns reptes i desafiaments en l'adquisició d'habilitats de comunicació i d'interacció social, i que predisposa a tenir una sèrie de conductes repetitives i interessos restringits, juntament amb alteracions sensorials que generen interferència en l'adaptació a la vida diària.

En les últimes dècades, hi ha hagut un canvi de mirada cap a la condició del trastorn de l'espectre de l'autisme, sota el paradigma de la neurodiversitat (Walker, 2014), que sosté que hi ha persones que processen la informació d'una manera diferent i única. La neurodiversitat aposta per entendre l'autisme i altres condicions del neurodesenvolupament com una expressió més de la diversitat humana, amb la finalitat de promoure una mirada social sensible, reduir l'estigma i fomentar l'equitat de condicions entre les persones, independentment de les seves característiques. Aquesta mirada també aposta per posar en relleu i potenciar les habilitats i fortaleses de les persones dins de l'espectre.

D'altra banda, la identitat de gènere és un procés evolutiu, multifactorial i complex, que passa per una fase d'autoidentificació i una altra de reconeixement social extern, en la qual les persones evidenciem en quina mesura ens ajustem o no a les categories socials que se'ns van assignar en néixer (Platero Méndez, 2015). Quan no hi ha un encaix, sorgeixen conceptes com el de diversitat de gènere.

El lliure desenvolupament de la personalitat, en el qual s'inclou el procés d'identificació de gènere, és un dret humà fonamental per a totes les persones, també per a les que presenten un funcionament dins de l'espectre.

Estudis recents mostren que fins al 5-13% de les persones amb autisme poden presentar diversitat de gènere (Janssen et al., 2016) (Herrman et al., 2020). A vegades, les persones amb neurodiversitat poden tenir problemes amb la validació i afirmació de les seves identitats de gènere per part dels seus entorns socials habituals o professionals referents, especialment quan es troben en la infància i l'adolescència i encara són dependents dels seus cuidadors. Aquestes dificultats poden donar lloc a una falta de reconeixement i d'oportunitats d'exploració de la seva identitat, que alhora podria repercutir en el benestar emocional i en l'adaptació social de la persona.

Algunes persones poden presentar senyals clars de la seva diversitat de gènere des de la primera infància. En altres ocasions, la consciència de la diversitat genèrica no apareix fins més endavant, en l'adolescència o fins i tot en l'edat adulta. Les persones amb autisme poden tenir dificultat per comunicar com se senten respecte al gènere i les seves necessitats, o poden no tenir les habilitats necessàries per expressar-ho fins a etapes evolutives posteriors. En aquest sentit, la pubertat pot ser un moment vital que generi un repte afegit i un malestar més significatiu en algunes d'aquestes persones, ja que podrien sentir que el desenvolupament de les seves característiques sexuals no es correspon amb la seva identitat autopercebuda.

Les persones amb autisme poden tenir dificultat per comunicar com se senten respecte al gènere i respecte les seves necessitats.

Les famílies d'aquestes persones poden mostrar-se confoses davant la verbalització d'una identitat diferent de l'assignada en néixer, i poden tenir dubtes respecte a quin és la millor manera d'acompanyar-les.

Com afavorir una exploració lliure del gènere en la infància i l'adolescència de persones amb neurodiversidad?

• Respectar la vivència subjectiva de la diversitat sexe-genèrica de la persona.
• Permetre la lliure exploració del gènere, concorde a l'etapa evolutiva de la persona, creant espais segurs per a fer-ho.
• Conceptualitzar la diversitat de gènere com un «espectre» de possibilitats i no com una qüestió binària (home o dona).
• Oferir informació clara sobre les diferències entre la identitat de gènere, l'expressió de gènere i l'orientació sexual; i desenvolupar una actitud positiva cap a les diferents opcions.
• Desenvolupar programes d'educació sexe-afectiu-genèrics adequats i adaptats a les diferents necessitats de les persones amb autisme, tenint en compte el seu nivell de funcionament.
• Utilitzar esquemes i material de suport visual, si cal, per facilitar la identificació de necessitats i la comprensió de les opcions terapèutiques i les seves implicacions.
• Respectar els temps per a l'exploració del gènere que cada persona necessita, en funció de les seves característiques i el nivell de maduresa. 
• Fomentar l'acompanyament respectuós en les famílies de la persona amb autisme i aprendre a conviure amb la incertesa al llarg del procés d'identificació de la persona.

Així doncs, la diversitat en identitat de gènere és un aspecte rellevant que hem de tenir en compte en les persones amb autisme. Cal que hi hagi formació a la societat, a les escoles, en les famílies i entre els professionals que acompanyen les persones amb autisme i amb diversitat de gènere. Aquest acompanyament haurà de ser adaptat i individualitzat a cada persona i a la seva família o entorn proper. També seria important augmentar la producció de consensos i guies clíniques (Strang et al., 2018), i també la literatura científica que recullin les experiències de persones amb autisme i diversitat sexe-genèrica.