Senyals d’alarma per a la detecció de trastorns mentals en la infància i l’adolescència

Tenir bona salut mental durant la infància i l’adolescència significa assolir els indicadors de desenvolupament físic i emocional i l’aprenentatge d’habilitats socials, i saber afrontar els problemes que es puguin presentar.

Els trastorns mentals en aquesta edat tan jove es descriuen com a canvis seriosos en la forma habitual d’aprendre, comportar-se o manejar les emocions, cosa que causa angoixa i problemes en les activitats diàries i en l’entorn social (família, escola i amics).

Els símptomes dels trastorns mentals canvien amb el temps, a mesura que la població infantil creix, i poden incloure dificultats en la manera d’actuar (jugar, aprendre, parlar) i de relacionar-se o en el maneig de les emocions. En general, els símptomes comencen en els primers anys de la infància, tot i que alguns trastorns apareixen durant l’adolescència.

Sense un diagnòstic precoç ni un tractament, la població infantil i juvenil amb trastorns mentals pot tenir problemes a casa, a l’escola i en l’entorn social. Aquests problemes també poden interferir en el seu desenvolupament saludable i perdurar quan són persones adultes.

Els trastorns mentals en la infància i l’adolescència es poden tractar i controlar. Hi ha moltes opcions de tractament que es basen en evidències científiques qualificades i actualitzades, de manera que les famílies i els professionals especialitzats han de treballar en estreta col·laboració.

Els indicis de trastorn mental en la infància i l’adolescència varien segons la persona i el problema. Aquests són alguns senyals d’alarma habituals per detectar-los:

• Canvis en l’estat d’ànim. Dedica atenció als sentiments de tristesa i al retraïment (aïllament), si duren almenys dues setmanes, o a altres canvis de l’estat d’ànim notables que causin problemes en les relacions familiars, escolars o socials.
• Preocupacions excessives. Dedica atenció als sentiments de por aclaparadora sense motiu aparent, de vegades acompanyada d’un augment de la freqüència cardíaca o respiratòria, o a pors intenses que puguin interferir en les activitats diàries.
• Canvis de conducta. Inclouen canvis dràstics de comportament o de personalitat, a més d’actituds perilloses o fora de control. Altres signes d’advertència són les discussions freqüents, un comportament negativista o desafiador amb els familiars i el personal docent i les baralles freqüents (agressivitat verbal o física).
• Dificultat per concentrar-se. Dedica atenció als signes de dificultat per concentrar-se (es distreu fàcilment, no pot mantenir l’atenció en tasques monòtones), estar-se quiet (s’aixeca contínuament de la cadira, actua com mogut per un motor) o regular-se (actua sense pensar, es precipita). Aquests signes poden provocar un baix rendiment a l’escola.
• Aprimament. La disminució progressiva de la ingesta d’aliments, l’exercici físic excessiu, els vòmits autoinduïts i l’ús de laxants poden indicar un trastorn de la conducta alimentària.
• Símptomes físics. En la infància, els trastorns de salut mental es poden manifestar amb mal de cap i d’estómac en comptes de tristesa o ansietat com en les persones adultes.
• Dany físic. De vegades, un trastorn de salut mental deriva en lesions autoinfligides, o autolesions. Això significa fer-se mal un mateix de manera deliberada, per exemple talls o cremades. També hi pot haver pensaments suïcides o intents de suïcidi.
• Abús de substàncies i de noves tecnologies (xarxes socials, internet, jocs, mòbil…). En alguns casos pot aparèixer consum de drogues o d’alcohol per tractar de superar el que senten. L’abús de les noves tecnologies pot ser un reflex de la voluntat d’aïllar-se d’un problema emocional.