I als 18, què?

En assolir la majoria d'edat, als 18 anys a Espanya, les persones que eren ateses a la xarxa de serveis infantojuvenils passen a ser-ho a la xarxa d'adults. Aquest moment de canvi sol generar preguntes i inquietuds tant a la persona jove com a la família o persones cuidadores. Això és més acusat, encara, en aquells menors amb patologies cròniques, problemes de salut mental o discapacitat intel·lectual.

Molts trastorns mentals tenen el seu inici en l'adolescència i la primera joventut i es mantenen al llarg de l'edat adulta. El pas a la xarxa de salut mental d'adults pot ser un moment de vulnerabilitat especial per a la persona jove si no s'ha treballat adequadament la transició de l'una a l'altra, garantint la continuïtat assistencial, donant resposta als dubtes i inquietuds, capacitant i empoderat-la per al canvi, i prevenint la desvinculació dels serveis d’atenció.

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma

Llegeix més

Webinar

Així, la transició o la preparació al canvi de xarxa és un procés gradual que pot començar al voltant dels 14 anys i finalitza amb la transferència als serveis de la xarxa d'adults, als 18 anys. En els casos en què la persona té un trastorn mental o discapacitat i es valora necessari, aquesta transferència es pot demorar uns quants anys més.

Canvis principals al passar a la xarxa de salut mental d’adults:

• Autonomia i presa de decisions. És la persona atesa i no la família qui ha d'explicar al professional les seves necessitats, dificultats, dubtes, inquietuds i expectatives. Haurà de prendre decisions referides a la seva cura i tractament, prèviament informat i amb el suport que en cada moment pugui necessitar.
• Responsabilitat. També s'ha de responsabilitzar de seguir les indicacions i els tractaments recomanats per l'equip professional, acudir a les visites programades, demanar la renovació de les receptes quan sigui necessari, etc.
• Confidencialitat. Les visites amb els equips professionals de la salut només es podran fer en presència de familiars o persones cuidadores si el jove així ho autoritza. I el mateix passa amb la informació mèdica, que no es podrà compartir amb la família sense autorització.

Recomanacions perquè el canvi de xarxa assistencial sigui el més fluid i positiu possible:

• Compartir amb l'equip professional els dubtes, les pors i les inquietuds que tinguin, així com les expectatives i els objectius.
• Adquirir el màxim coneixement possible sobre la problemàtica, les implicacions i el maneig. Això inclou detectar signes d'alerta, com i on demanar ajuda si cal, tractament farmacològic i efectes adversos, etc.
• Desenvolupar capacitats i habilitats per a l'autocura i la presa de decisions autònomes.
• En cas de dubte o necessitat d'atenció, acudir a l'equip professional de referència. És important preguntar sempre a la primera visita qui serà la persona referent i els canals de comunicació amb aquesta. Davant del dubte, sempre podeu acudir al Centre d'Atenció Primària.
• Conèixer la xarxa de serveis d'adults disponible. Es pot consultar l'equip professional que ha estat atenent la persona, però també professionals de treball social. Es troben als Centres d'Atenció Primària, Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), Centres de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ), centres hospitalaris i serveis socials bàsics.
• També és interessant conèixer les associacions de familiars i de persones amb trastorn mental del territori on resideixin. Aquestes entitats poden informar, orientar, acompanyar i atendre tant la persona afectada com la família.

Afavorir el coneixement, la capacitació i l'autonomia de la persona atesa i el seu acompanyament durant aquest període de canvi seran elements essencials per a una bona transició des de la xarxa d'atenció infantojuvenil a la d'adults.