L'atenció ambulatòria als centres penitenciaris

Segons els estudis realitzats en població penitenciària des de la dècada dels 90 a nivell mundial, es conclou que les persones privades de llibertat tenen entre 4 i 6 vegades més de probabilitat de patir un trastorn psicòtic o depressió greu, entre d'altres, en comparació amb la població general i aproximadament 10 vegades més de probabilitat de ser diagnosticats d'un trastorn antisocial de la personalitat. En aquesta elevada incidència de trastorns de salut mental entre la població privada de llibertat a Espanya (5 vegades més elevada que en la població general), cal destacar l'alta comorbiditat entre trastorns de salut mental i el consum de substàncies psicoactives.

A Catalunya aquesta població, especialment vulnerable, s'atén sota un model pioner en l’àmbit estatal que promou una atenció integral a diferents nivells i afavoreix la recuperació i integració social posterior. En aquest model hi trobem tres nivells d'atenció:

• L'atenció en règim hospitalari, actualment a les unitats de Brians 1 i Brians 2.
• L'atenció ambulatòria.
• L'atenció a la persona quan es troba en tercer grau o en llibertat condicional, dins de la xarxa de Salut Mental Comunitària, des del Programa de Servei individualitzat Penitenciari (PSI).

En aquest article parlarem sobre l'atenció ambulatòria als centres penitenciaris, l'anomenat PSP Penitenciari (Programa Suport a la Primària).

Aquest programa es crea a mitjans del 2017 amb l'acord del Departament de Salut i Justícia de la Generalitat de Catalunya i es desplega completament pels centres penitenciaris a inicis del 2018. Cal esmentar que al Centre Penitenciari Quatre Camins ja hi havia des d'anys enrere un model similar. Així mateix, és important diferenciar el PSP del servei d'interconsulta del professional de psiquiatria, que sempre havia estat present als centres, però que no tenia aquest marc d'intervenció multidisciplinari que es crea amb el PSP.

L'atenció ambulatòria es basa en el model d'atenció integral centrat en la persona, orientat a aconseguir la màxima autonomia i recuperació. Es fonamenta en el programa de suport i col·laboració entre els equips de salut mental penitenciària, els equips d'atenció primària penitenciària i els equips de tractament penitenciaris.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que «és fonamental entendre la problemàtica en salut mental com una part de la nostra vida i una circumstància més de la persona, i no com un element que anul·li la resta de les nostres capacitats» (WHO, 2001).

El concepte de recuperació fa referència a l'enfortiment de les pròpies capacitats i del desenvolupament de noves habilitats enfocades a millorar la qualitat de vida. Dota les persones d'eines que faciliten el desenvolupament d'un projecte de vida, d'acord amb les possibilitats, les expectatives i els valors, i ho fa, encara que els símptomes persisteixin, amb l'objectiu que recuperi el control actiu de la pròpia vida.

Anthony (1993) deia que «la recuperació és una manera de viure la vida satisfactòriament, amb esperança i aportacions, encara que es tinguin limitacions causades pel trastorn. La recuperació implica desenvolupar un nou sentit i propòsit a la vida, alhora que la persona creix més enllà dels efectes catastròfics del trastorn mental». I William Osler ens diu «que escoltem la persona perquè t'està explicant el diagnòstic» (Becker, 2015).

La filosofia de treball del PSP Penitenciari

El PSP penitenciari ve determinat per l'essència pròpia del PSP comunitari. Aquesta nova filosofia de treball es dona quan l'atenció primària i l'atenció especialitzada creen llaços d'unió i de treball compartit, i és aquí quan realment es donen oportunitats de millora significativa de l'atenció a les persones amb trastorn mental o addiccions.

Al document Grup de treball sobre la cartera de serveis de salut mental i addiccions a l'Atenció Primària. Impulsar el model d’atenció: identificar accions efectives (2010), s'estableix com a eix vertebrador aquesta comunicació per assegurar l'atenció continuada. D'aquesta relació naixeran objectius en comú per al benestar de la persona, objectius com ara consolidar el model d'atenció integral, facilitar el desenvolupament més homogeni i eficaç dels recursos, detectar les persones més vulnerables, etc. Tots aquests objectius es detallaran més endavant amb els objectius del PSP Penitenciari.

Fernández de Sanmamed et al. (2020) emfatitzen la importància de la cooperació dels nivells primaris i secundaris, de l'assistència i del control eficient dels recursos per a la participació dels professionals de salut mental en els contextos d'atenció primària sanitària. També se subratlla la salut mental positiva com un element indispensable per al desenvolupament humà i social, la salut i la malaltia que han de ser ateses com un continuum, en què els límits entre allò que és normal i sa i allò que no ho és són difusos i depenen de múltiples factors socials, personals i fins i tot de les definicions que fa la comunitat científica.

Per entendre el perquè d'aquest programa, cal esmentar el document editat per la Direcció General de Planificació en Salut (Departament de Salut), El procés assistencial en salut mental i addiccions a la xarxa d'atenció primària, en què se'ns parla de la importància de crear un sistema de salut integrat i de continuïtat, donant importància a la prevenció i promoció, a la cronicitat i complexitat i sobretot a l'abordatge comunitari.

Els objectius del PSP Penitenciari

El PSP Penitenciari està format per equips de professionals de diverses disciplines: psiquiatria, infermeria, psicologia i teràpia ocupacional.

Aquests equips tenen com a objectiu:

• Millorar l'accessibilitat als serveis de salut mental.
• Millorar la detecció i l’atenció integral.
• Millorar les habilitats i la capacitat resolutiva dels equips d’atenció primària.
• Donar continuïtat assistencial a través del treball en xarxa per evitar recaigudes principalment.
• Establir espais de coordinació.
• Participar amb la resta d'agents per preparar la vinculació a la xarxa comunitària quan es passa al règim obert o llibertat.
• Millorar la detecció i l'atenció de les persones amb risc de suïcidi.
• Millorar l'atenció dels problemes relacionats amb la salut física.
• Recuperar i mantenir els vincles afectius amb l'exterior (família, amistats, etc.)

A més d'aquests objectius, el PSP Penitenciari té a la cartera de serveis actuacions dirigides a la promoció i la prevenció dels trastorns mentals o addiccions, programes d'educació per a la salut, activitats de la vida diària i programes de rehabilitació psicosocial. També la participació en equips multidisciplinaris, la coordinació amb la xarxa comunitària de salut mental i l'organització d'activitats de formació, docència i investigació.

Un servei clau en la recuperació de la persona

Les dades de visites i seguiments a persones ateses als mòduls residencials dels centres penitenciaris que no necessiten hospitalització s'han incrementat any rere any d'una manera considerable. La importància dels professionals del PSP és clau en la recuperació de la persona i un bon indicador en la millora de les persones. Amb l'arribada de l'equip de professionals que conformen el PSP podem afirmar que les persones han tingut menys recaigudes i han necessitat menys reingressos. Això demostra la gran tasca que s'està fent i la importància del seguiment del dia a dia i del vincle terapèutic aconseguit.

Com a dades a destacar, ens trobem que als centres de més capacitat (Brians 1, Brians 2 i Quatre Camins) s'estan fent entre 5.000 i 6.000 visites a l'any i als centres de menys capacitat, com Joves i Wad Ras, les xifres oscil·len entre les 1.500 i les 3.000 visites.

Ens queda un camí que es concep des de l'acompanyament i l'empoderament de les persones que atenem.

Són moltes les necessitats i les dificultats que sorgeixen quan arriba la desitjada llibertat. Hi ha una desconnexió amb la realitat i el consegüent aïllament que suposa l'internament perllongat. S’hi suma l'exclusió social que viuen les persones amb un trastorn de salut mental, la pèrdua del tren laboral, un desarrelament familiar i la manca d'oportunitats en un món de vegades poc tolerant i deshumanitzat, on difícilment hi tenen cabuda les diferències i les imperfeccions.

Es fa imperatiu superar aquests condicionants i esquivar la situació de vulnerabilitat perquè les persones puguin sentir-se de nou productives, partícips, trobin el seu rol i s'identifiquin dins dels seus nuclis familiars, socials i laborals.

El requeriment és màxim i, en moltes ocasions, mantingut al llarg de tota la seva etapa vital. Continua sent necessària la inversió en recursos socials i sanitaris especialitzats, en què cal posar èmfasi i reforçar el treball a la comunitat i la continuïtat assistencial amb programes de serveis comunitaris com PSP, PSI, Centres de salut mental o Medi Obert, abandonant el clàssic paradigma hospitalari pel comunitari.

«L'esperança és la virtut més indispensable inherent a la condició d’estar viu» (Erik Erikson)

«Buscant el bé dels nostres semblants, trobem el nostre» (Plató)