www.som360.org/ca
Article

Cap a un acompanyament en salut mental amb perspectiva jove

L’educació emocional hauria de ser obligatòria en els currículums escolars.
Isaura González Cots

Isaura González Cots

Membre del secretariat
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Resum

L’entorn, tant el familiar com el social, és clau per recuperar-se del malestar psíquic. Des d'un punt de vista sistèmic i estructural, com ara les característiques de la societat en què viu la persona jove, passant pels aspectes materials (les condicions econòmiques), fins a la xarxa que l'envolta.

Llegir mésmenys

Molts trastorns mentals solen iniciar-se entre els 14 i els 19 anys. Cal dir que, quan s’aborda la temàtica de la salut mental de les persones joves, se sol fer des d’una perspectiva adulta que analitza clínicament els motius d’aquests malestars psíquics en la gent jove.

Aquesta perspectiva pot ser útil des del punt de vista de l’experiència professional i la saviesa tècnica. Faria falta incorporar progressivament la perspectiva jove en l’anàlisi, ja que els joves poden aportar, des de la pròpia vivència, una mirada en primera persona que aclareixi, des d’un exercici d’empoderament, moltes idees preconcebudes sobre el tema. Serà difícil que algú a qui normalment no es dona veu pugui desenvolupar una capacitat introspectiva i reflexiva sobre la pròpia experiència i, malgrat això, és absolutament necessari que sigui així per tal que el sistema públic de salut mental es vagi adaptant a les necessitats reals de les persones joves.

Un aspecte interessant que l’adult pot incorporar és oferir una orientació a partir de l’exemple en què es pugui contemplar l’error, el qüestionament i la cerca d’enteniment amb l’altre i evitar, d’aquesta manera, la idea que som portadors d’una veritat que es pot imposar a les «veritats» que en aquell moment pugui sentir la persona jove.

Educar els nens i les nenes en el benestar emocional

De la mateixa manera, tot aprofundint en la importància de la visió i la perspectiva, s’ha d’apostar per una mirada àmplia i lliure de judicis que entengui les persones més enllà del trastorn, que es pregunti per la història vital, les fortaleses, els recursos personals i les possibilitats que ofereix l’entorn. L’entorn, tant el familiar com el social, és clau per recuperar-se del malestar psíquic. Des d'un punt de vista sistèmic i estructural, com ara les característiques de la societat en què viu la persona jove, passant pels aspectes materials (les condicions econòmiques), fins a la xarxa que l'envolta. Tot això determinarà les possibilitats, o la manca de possibilitats, de millora. En aquest sentit, les entitats juvenils poden ser una peça fonamental en l’empoderament i el creixement personal dels joves, com ho són també les polítiques públiques adreçades a l’equitat econòmica i social de la ciutadania, ja que està demostrat que el benestar econòmic i social repercuteix directament en la salut de l’individu.

D’altra banda, a més a més dels centres especialitzats en salut mental, les escoles i els instituts poden fer bones aportacions al treball de les emocions i a la detecció i l’acompanyament de les dificultats psíquiques de les persones joves. S’ha de parlar obertament de salut mental a les classes, amb tot l’alumnat, i també del suïcidi, ja que el 20 % de les persones joves ha expressat pensaments suïcides almenys un cop (Teixidó, Hernández coord, 2018).

Parlar del suïcidi, que continua sent tabú, és una eina excel·lent per disminuir la taxa de suïcidis entre la població jove. En aquest sentit, l’educació emocional hauria de ser obligatòria en els currículums escolars. És des d’aquests diferents espais de participació que es podrà construir progressivament una societat cada vegada més conscient de les problemàtiques i l’acompanyament de la salut mental.