www.som360.org/ca
Totes les respostes

En l’àmbit escolar, com s’ha d’abordar la pregunta sobre ideacions suïcides en infants a partir de 10 anys? Ens podeu donar exemples pràctics?

Francisco Villar Cabeza
Dr. Francisco Villar Cabeza
Psicòleg Clínic. Coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Les preguntes sobre la ideació de mort o la conducta suïcida sempre han de ser progressives i per competències. Sempre començaríem identificant un malestar, ja sigui de manera activa (observant canvis de comportament i expressions de malestar) o responent una demanda directa del nen o de l’adolescent.

Una vegada constatada la presència del dolor, començaríem la valoració de la presència del següent element essencial del suïcidi, la desesperança. Si trobem ambdós elements, que sabem que són suficients perquè pugui haver-hi ideació de mort. En aquest moment hem de preguntar per aquesta idea. En alguns casos, si el nen o adolescent diu que està pensant amb el suïcidi, seria suficient per interrompre la valoració i acompanyar-lo en el seu malestar i informar-lo que informarem els seus pares d’això tan important, perquè puguin ajudar-lo, per ajudar-lo a gestionar tot el que el fa patir.

Com a exemple pràctic,  proposo el que podria ser una conversa amb un noi de 12 anys després d’un entrenament:

  • Entrenador: «Puc parlar amb tu un moment? Com estàs? Fa alguns dies que et veig capcot, com desmotivat, va tot bé?»
  • Noi: «Sí, sí, estic bé, no passa res.»
  • Entrenador: «D’acord, però que sàpigues que som un equip, no només esportiu, saps que pots comptar amb nosaltres pel que necessitis.»

Uns dies després…

  • Noi: «Puc parlar amb tu?»
  • Entrenador: «Clar.»
  • Noi: «És que fa temps que…»
  • Entrenador: «Vaja… això que m’expliques és molt dur … Què has pensat fer?»
  • Noi: «Res, no s’hi pot fer res, no soc capaç de fer res.»
  • Entrenador: «Amb tot això que m’expliques, has pensat que la vida no val la pena?»
  • Noi: «Cada dia…»
  • Entrenador: «Normal. Això ho saben els teus pares?»
  • Noi: «No, no els vull preocupar»
  • Entrenador: «M’ho imagino, sempre tan reservat. Ja et vaig dir que som un equip i no et deixarem sol en això, jo t’ajudo a parlar amb ells, d’aquesta ens en sortirem segur, però junts.»

Un entrenador no necessita aprofundir més, no necessita saber si a més d’ideació hi ha planificació, si ha fet intents previs, no està dins de les seves competències abordar les idees de mort ni treballar en els motius de vida, ni elaborar el pla de seguretat, però sí que pot identificar-lo, validar el dolor, transmetre esperança i, molt important, traspassar aquesta informació al següent nivell de competència. Un psicòleg ha d’entrar a fons en tots els aspectes mencionats.

Estàs veient:
Francisco Villar Cabeza
Dr. Francisco Villar Cabeza
Psicòleg Clínic. Coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Cecilia Borras
Cecilia Borràs
Psicòloga. Presidenta-Fundadora
Després del suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS)