Prevenció del suïcidi

Com puc ajudar el meu fill o filla que ho està passant malament a l'escola perquè no arribi a tenir pensaments suïcides?

El primer és reconèixer el malestar, validar-lo, informar l’equip docent del malestar que expressa, fer-los partícips de la seva recuperació, perquè ells, al mateix temps, en facin partícips els companys. Necessitem identificar l’origen del malestar en la mesura que sigui possible, si té a veure amb una excessiva exigència, amb problemes de rendiment o amb la relació amb els seus companys i companyes. Recordem que als 12 o 13 anys són molts els fronts que s’obren més enllà dels estudis, com ara encaixar amb els altres, por al rebuig, vergonya...

Ha d'entendre que l'ajudareu perquè, per a vosaltres, les seves angoixes són importants i no s'ha d'avergonyir de tenir-les, que no hi ha manera que ells ens defraudin, que els volem amb bones notes i amb males notes, amb pors i sense ells.

Si amb això aconseguim disminuir el seu dolor, el seu malestar, ja estarem evitant el risc que aparegui la ideació de mort. En segon terme, transmetre esperança, que tot anirà bé, que es doni el temps necessari per millorar la situació, un cop s’hagi identificat.

Paral·lelament, cal incrementar les oportunitats de vinculació, afavorir que tingui diferents grups de pertinença, en esports, en activitats lúdiques, en centres cívics, etc. Hi ha nois que sostenen la seva autoestima en la seva tasca en altres àmbits que no són l’acadèmic, i hi ha nois que se seten recolzats pels amics del centre d’oci de la seva comunitat o del club d’esport en els moments en què tenen algun conflicte amb els companys de classe o de l’escola.