L’origen i l’evolució dels clubs socials a Catalunya

El club social és un servei social especialitzat adreçat a persones que, a causa de tenir un trastorn mental, tenen dificultats en la seva inclusió social i comunitària. Aquest servei té com a finalitat fomentar el manteniment dels vincles afectius i de relació amb l’entorn, i generar espais que possibilitin l’adquisició d’habilitats i competències personals mitjançant l’ocupació significativa del temps lliure [...]. D’aquesta manera defineix l’Ordre BSF/186/2015, de 5 de juny, el servei de club social per a persones amb problemàtica social derivada d’un problema de salut mental (tot i que en l’ordre ho expressa com a malaltia mental).

A Catalunya, no és fins la dècada dels anys 80 que es comencen a desenvolupar tot un conjunt d’experiències similars a les del club social viscudes a Anglaterra durant la dècada dels 70, a través de les associacions de familiars de persones amb problemes de salut mental i, per entitats de professionals de la salut mental.

Entesos com a serveis especialitzats dins l’àmbit de la salut mental, en el nostre territori troben el seu origen en la necessitat detectada des de les organitzacions de trobar espais on les persones amb problemes de salut mental vinculades al teixit associatiu poguessin relacionar-se amb altres, gaudir del seu temps d’oci i establir relacions socials amb la seva comunitat propera.

Tot això, en un moment on la xarxa de serveis comunitaris en salut mental era limitada, escassa i amb una gran dificultat d’accés.

Per tant, parlem d’una època on gràcies a l’organització associativa, voluntarietat i empenta de les famílies i les professionals, es generen espais on es produeix quelcom clau: la socialització, el reconeixement i la vida quotidiana.

Al nostre territori, al 1982 i 1983, respectivament, apareixen les primeres experiències de club social: es posa en funcionament el Club Social vinculat a AREP, i posteriorment el Club Social l’Oreneta, vinculat a l’Hospital de dia del CPB, entitat que també desplegaria 3 clubs socials més al territori de Barcelona.

Entrada la dècada dels anys 90, associacions de familiars i entitats professionals com La Llum (Mollet del Vallès), Tu Tries (Mataró) , El Turó (Vilafranca del Penedès) , Joia (Barcelona) , Tres Turons (Barcelona), Centre d’Higiene Mental (Barcelona), van ser, entre d’altres, impulsores d’experiències similars al model de club social.

Tanmateix, no és fins l’any 2002 que s’impulsa des del sector públic la implementació territorial del servei, i no és fins el 2015 que s’elabora i es publica l’ordre BSF/186/2015, que és la que actualment el regula.

Qui pot accedir als clubs socials?

Segons aquesta ordre, els requisits d’accés que han d’acreditar les persones que vulguin accedir al servei són els següents:

• Complir criteris de trastorn mental acreditat mitjançant informe d’un professional de l’àmbit de salut mental.
• Tenir més de 18 anys.
• Tenir la residència en un municipi de Catalunya i, per a les persones estrangeres, complir els requisits que estableix la normativa vigent d’estrangeria i d’acollida i integració de les persones immigrades.
• Estar en un període d’estabilitat clínica de la seva malaltia i mantenir una motivació i autonomia suficients per realitzar les activitats pròpies del servei, que s’ha d’acreditar mitjançant un informe signat pel professional que coordina el servei.

Millorar la socialització

En dita ordre, l’objectiu i finalitat del club social ha de ser la de «promoure un increment de la socialització i, per tant, de l’autonomia personal i de la qualitat de vida». I les funcions a acomplir per poder assolir-ho són:

• Mantenir-se com a alternativa eficaç de suport social.
• Potenciar i afavorir la utilització autònoma dels recursos de lleure i culturals que la comunitat ofereix als ciutadans.
• Potenciar la participació en activitats associades al benestar i a la satisfacció personal.
• Promoure la creació de vincles afectius, d’amistat i d’ajuda mútua entre les persones ateses.
• Estimular l’interès i la motivació en la realització d’activitats, amb la finalitat de superar la tendència a l’aïllament i a la passivitat.
• Desenvolupar rols i ocupacions socialment significatius.
• Col·laborar en el procés d’atenció integral de la persona atesa incloent, si s’escau, la vinculació a un servei o un professional de salut mental i el tractament.
• Sensibilitzar l’entorn comunitari immediat per afavorir la participació activa de la persona usuària del club social en activitats i recursos propis de la comunitat.
• Fomentar valors de convivència, inclusió i socialització de la població en general, i potenciar el club social com un servei actiu dins del municipi.

Autonomia personal, benestar i vincles, destaquen entre aquestes funcions com eines i a la vegada objectius del club social. No obstant, l’ordre del 2015 respon a una part de la realitat dels clubs socials en l’actualitat, però el cert és que la gran particularitat i proposta de valor del servei és que evoluciona i es desenvolupa d’acord a la realitat actual de cada moment, d’acord a les necessitats de les persones segons el context social, cultural i econòmic global però també de la seva comunitat propera, i això interpel·la de forma directa en la metodologia de treball, el perfil de persones ateses i la perspectiva de futur del club.

Tot això, partint de la perspectiva comunitària, de la persona com eix central de tota actuació i de la visió de la salut mental de forma àmplia, no restringida a un diagnòstic ni a un àmbit d’actuació concret.

En l’actualitat, com portem defensant des de Salut Mental Catalunya, i tal i com expressen els Clubs Socials En Acció (agrupació de 23 clubs socials d’arreu de Catalunya amb un funcionament autogestionat), el club social és, a més «un espai comunitari d’encontre, de creació de vincles on desenvolupar-se a nivell personal, humà, de relació, en i com a societat. En el qual totes les persones participants, professionals, veïnes, entitats del territori i entorn sociocultural som agents actius, construint entre totes un teixit d’acompanyament i suport mutu. [...] no ens entenem com un servei aïllat sinó com una part més de la xarxa que conforma un projecte vital, posant en valor l’expressió de la singularitat en i com a part més de la comunitat».

Un element d’engranatge social en la comunitat

Tenint present aquestes dues definicions, el valor que hi trobem és que el servei de club social, actualment, traspassa l’àmbit del trastorn mental sever, la seva intervenció va més enllà de la socialització i l’augment de l’autonomia personal i trenca la idea de ser únicament un servei dins la xarxa de salut mental comunitària per identificar-se com un engranatge social en la comunitat, que acull diverses mirades, realitats i vivències; sense oblidar el seu origen i la seva raó de ser.

Per assolir-ho segueix treballant mitjançant una eina fonamental per la intervenció, el Pla d’Intervenció Individualitzat (PII), que estableix els objectius i les accions plantejades, acordades i consensuades amb la persona beneficiària. Segueix, segons defineix l’ordre, establint activitats internes realitzades en l’espai físic del club, activitats externes, en el sí de la comunitat, i activitats auto organitzades i autogestionades per les persones beneficiàries del servei.

L’evolució del club com a engranatge comunitari ha significat un canvi de mirada. Tradicionalment, era vist, per la xarxa de serveis, per la comunitat i inclús per les pròpies entitats gestores, com un espai on es realitzen activitats i intervencions i on es convida a participar: des de dins es convida a entrar.

L’actualitat ens mostra que el club social també disposa de la capacitat i presència suficient per participar i fer partícip la comunitat, per establir-se en espais on es desenvolupa la vida quotidiana, on s’estableixen les relacions del dia a dia, i d’aquesta manera augmenta exponencialment el seu impacte d’intervenció, de prevenció i de sensibilització en salut mental, tant a les persones vinculades al servei com a la ciutadania en general.

Això comporta que, de forma indirecta, també doni un servei públic d’abast general, ofereixi una resposta a necessitats del col·lectiu de persones amb problemes de salut mental però també faciliti alternatives d’espais relacionals i de participació social a les entitats del seu territori, a les veïnes, les escoles, els casals de gent gran i de gent jove, les entitats de voluntariat i tot el conjunt d’associacions i agrupacions de persones que conviuen en comunitat.

Per tant, també traspassa l’ordre en la seva capacitat d’atenció determinada en base a dos mòduls d’atenció (Mòdul A – de 15 a 30 persones beneficiàries a la setmana; Mòdul B – de 31 a 70 persones beneficiàries a la setmana), atenent de forma directa o indirecta un sector de població més ampli, divers i heterogeni.

Així doncs, ens trobem amb un servei i un model d’atenció singular, canviant, adaptatiu i flexible a la realitat que l’envolta. Amb un marc normatiu senzill que deixa les portes obertes a la creativitat, l’ingeni i la construcció col·lectiva. Es representa com el mirall del territori al que pertany, n’agafa la seva essència i hi participa oferint alternatives i oportunitats.

Un clar exemple de com des de la singularitat s’impacta en la comunitat.