Dificultats alimentàries en persones amb TEA

En els darrers anys, el trastorn de l'espectre autista (TEA) ha anat cobrant més importància i, alhora, s'han anat desenvolupant més investigacions i intervencions en relació amb les dificultats que presenten les persones afectades. Segons l'Associació Americana de Psiquiatria (APA, 2013), el TEA és un trastorn greu del neurodesenvolupament que implica deficiències en la interacció social recíproca i la comunicació social, juntament amb interessos restrictius, conductes repetitives i anomalies sensorials. Podem parlar d'una condició que genera un impacte significatiu en la persona afectada i la seva família.

A més de les dificultats pròpies del diagnòstic de TEA, cal tenir present que més d'un 70% de les persones afectades tindrà algun diagnòstic comòrbid al llarg de la seva vida, i pot presentar tant trastorns mèdics com de salut mental. La literatura descriu que és freqüent la presència de dos o més trastorns psiquiàtrics concomitants.

Les dificultats d'alimentació més habituals en nens i nenes amb TEA són la selectivitat alimentària basada en el tipus, la textura o la presentació i les conductes disruptives.

Un dels problemes més habituals en persones amb TEA està relacionat amb l'alimentació. S'estima que entre un 46% i un 89% dels nens i nenes afectats per aquest trastorn presenten hàbits alimentaris problemàtics.

Els hàbits alimentaris problemàtics es poden dividir en tres categories:

1. Selectivitat dels aliments basada en el tipus, la textura i la presentació
2. Rebuig alimentari
3. Comportaments disruptius durant els àpats

D'aquestes dificultats d'alimentació, les més habituals en nens i nenes amb TEA són la selectivitat alimentària basada en el tipus, la textura o la presentació i les conductes disruptives.

L'alimentació selectiva és comuna a la infància (la literatura recull una prevalença d'entre un 13% i un 22% en els nens de fins a 11 anys). Tot i així, els problemes d'alimentació en els nens neurotípics semblen diferir dels problemes d'alimentació en els nens amb TEA en aspectes importants. Es descriu un augment de cinc vegades en la probabilitat que un nen amb TEA tingui dificultats en l'àmbit de l'alimentació en comparació amb els seus homòlegs amb un desenvolupament neurotípic, així com una ingesta inferior del nombre d'aliments i un rebuig d'aliments més gran. En comparació amb els nens i les nenes amb desenvolupament típic, els nens d'edat preescolar amb TEA consumeixen menys verdura crua, peix i ous. I en edat de primària, consumeixen menys llegums, verdura crua, cítrics, formatge, iogurt i carn. A més, en les dues franges d'edat, el consum de sucre és més elevat que en nens amb desenvolupament típic.

L'ARFID, quan la selecció del menjar es converteix en trastorn

Ir al artículo

Aquestes alteracions en l'alimentació poden contribuir a la presència d'obesitat infantil. Les persones amb obesitat han mostrat problemes d'atenció, retenció, intel·ligència i flexibilitat cognitiva, en comparació amb les persones amb un índex de massa corporal dins l'interval normatiu. Un consum més elevat de verdures i fruites pot ajudar a tenir una millor salut cognitiva i mental.

L'evidència emergent suggereix que els nens amb TEA i selectivitat alimentària severa poden tenir més risc de síndromes de deficiència nutricional que no s'observen amb freqüència a la població pediàtrica general.

A més de la relació entre la restricció en la varietat alimentària i la presència d'obesitat infantil, s'han relacionat les alteracions en l'alimentació amb més comportaments repetitius i rituals, conductes sensorials i conductes internalitzants i externalitzants.

Causes de les dificultats alimentàries en persones amb TEA

S'han descrit diverses causes que influeixen en les dificultats alimentàries de persones amb diagnòstic de TEA. Sharp et al., 2013, suggereix que hi ha factors mèdics, biològics, ambientals, parentals i de comportament que influeixen en la selectivitat alimentària d'aquesta població. Els trastorns gastrointestinals i les alteracions sensorials són dos dels factors més descrits com a influents en aquestes dificultats.

Molts nens amb TEA pateixen trastorns o símptomes mèdics concurrents que afecten el patró nutricional. La prevalença de simptomatologia gastrointestinal en nens amb TEA ha variat àmpliament del 9% al 84% (Wang et al., 2011) i aquesta clínica ha estat descrita com a factor influent en les dificultats alimentàries de persones amb diagnòstic de TEA.

La conducta alimentària involucra la totalitat dels sentits (vista, tacte, gust, olfacte i oïda). Més del 90% dels nens amb TEA manifesten comportaments atípics relacionats amb els sentits que poden generar dificultats elevades en l'acceptació d'aliments.

Recomanacions per a les famílies

Els protocols de tractament amb evidència d'efectivitat encara es troben en les primeres etapes de desenvolupament. Tot i així, la literatura descriu que els procediments de comportament milloren les dificultats alimentàries en persones amb aquest diagnòstic.

La majoria de les intervencions inclouen:

1. Control d'antecedents i estímuls
2. Sistemes de reforç
3. L'extinció de comportaments disruptius durant els àpats
4. Compliment de les rutines i hàbits de les ingestes

De la mateixa manera, es descriu que la resposta dels cuidadors durant l'hora de menjar pot afectar el comportament inadequat dels àpats.

Gestionar les alteracions de la conducta en infants i joves amb TEA

Ir al artículo

A la guia Estudi de les conductes alimentàries en l'autisme. Guia per a pares, publicada per Autism Speaks, es descriuen les recomanacions següents per abordar aquesta problemàtica amb els nens i nenes amb TEA:

• Establir horaris i rutines dalimentació.
• Evitar menjar entre hores.
• Estar assegut en un lloc i un context còmode.
• Disminuir les distraccions.
• Limitar el temps dels àpats.
• Involucrar l'infant en la rutina alimentària (compra, manipulació, elecció de l'aliment…).
• Premiar les conductes positives.
• Ignorar les conductes negatives.
• Presentar aliments que l'infant no ingereix en aquest moment.
• Presentar aliments nous de manera atractiva i en petites quantitats.

També pot ser interessant la Guia d'intervenció per als trastorns de l'alimentació en nens i nenes amb trastorn de l'espectre autista (TEA), publicada per la Federación Autismo Madrid, que recull possibles causes, dificultats associades i algunes estratègies d'intervenció.

Tenint en compte l'elevada prevalença d'aquestes dificultats, la comorbiditat amb processos gastrointestinals i la repercussió medicofuncional d'una situació de nutrició inadequada de llarga durada, es posa en relleu la necessitat de fer una valoració i intervenció del patró alimentari en les persones amb diagnòstic de TEA, i fer investigacions que permetin avaluar l'efectivitat de programes d'intervenció que atenguin persones amb aquestes dificultats.