Característiques de la comunicació familiar en l'adolescència

Forma part del període adolescent que aquests posin a prova la relació amb els pares, desafiant les regles familiars preexistents i exigint més llibertat i autonomia. És habitual que tant pares com fills se sentin frustrats pels canvis en la seva forma de comunicar-se, però aquest és un procés que requereix temps i ajustos constants.

Molts pares senten als seus fills adolescents distants o tremendament reactius i se senten confosos davant la seva conducta, sense saber com actuar. L'etapa de l'adolescència implica una diferenciació amb els rols paterns a la recerca d'una identitat pròpia. En ocasions aquesta recerca d'identitat xoca de ple amb valors o normes familiars, generant freqüentment conflictes entre pares i fills.

L'expressió de l'afecte també és un aspecte canviant,  podent evitar activament mostres d'afecte normals en la infància i que ara consideren vergonyoses.

En aquesta etapa es fa especialment necessari que els pares intentin posar-se al lloc dels fills, intentant conèixer i comprendre aquesta etapa de desenvolupament amb l'objectiu de poder donar significat a conductes inherents a l'adolescència i que en un primer moment poden donar la sensació de ser transgressores, provocadores o conflictives. 

Algunes actituds habituals amb l'arribada de l'adolescència i que solen ser motiu de preocupació per a la majoria dels pares són:

Sentir que l'adolescent es nega o es tanca davant els intents de comunicació per part dels pares.

Molts pares viuen amb ansietat el silenci dels seus fills. Es preocupen especialment si creuen que hi ha algun problema que l'adolescent es nega a compartir.

Com actuar? La comunicació és un procés de doble via. És aconsellable que nosaltres com a pares també compartim les nostres inquietuds amb els nostres fills per servir de model. Un altre aspecte clau és que tal vegada els nostres fills sentin que estem poc disponibles o se sentin interrogats per les nostres preguntes. Recomanem tenir paciència, mostrar disponibilitat, curiositat real i utilitzar el modelatge.

Sentir que l'adolescent mai està disponible.

Pot donar la impressió que sempre té altres plans, està connectat amb els seus amics i la família passa a ocupar un segon lloc. Per als pares és molt difícil assumir també el nou rol o paper amb el qual l'adolescent intenta investir-nos. Poden passar de relacions molt aferrades en la infància a una marcada distància en l’adolescència. Això no implica renunciar a realitzar activitats agradables amb ells.  

​Com actuar? Es recomana mostrar interès per les seves aficions i interessos i no oblidar-nos de proposar activitats que puguem realitzar conjuntament. Pel que fa a l'ús d'aparells tecnològics, practicar amb l'exemple i tenir clar que prohibir és augmentar el desig

Sentir que l'adolescent sempre està de mal humor i que salta a la mínima.

L'adolescència és una etapa de múltiples canvis no sols socials, sinó també físics, biològics i neurològics que fan que alguns adolescents estiguin especialment sensibles o reactius emocionalment. És aconsellable no prendre'ns això com una cosa personal, encara que això no significa que hàgim de tolerar conductes agressives o reaccions molt desproporcionades.

Com actuar? Tractar de mantenir la calma i no desbordar-nos davant comentaris del tipus «t'odio», «m'estàs amargant la vida» o «tant de bo no fossis el meu pare/mare». Si davant comentaris d'aquest tipus aprenem a mantenir-nos serens i ferms, ajudarem el nostre fill a autoregular-se i li ensenyarem una manera diferent de respondre en situacions d'elevada càrrega emocional.

Sentir que cada negociació és una batalla a vida o mort

En la seva cerca d'autonomia i identitat és habitual que l'adolescent comenci a qüestionar les regles i normes familiars establertes.

Com actuar? L'adolescent pot o no rebel·lar-se sistemàticament, però l'habitual és que aquest desafiament a l'autoritat paterna es faci per a evidenciar el canvi d'etapa. És molt important saber triar les batalles que volem lluitar. Que un adolescent estigui castigat les vint-i-quatre hores del dia no és eficaç i estar tot el dia «de morros» tampoc ens ajudarà a millorar la nostra manera de comunicar-nos. Per a evitar-ho, pactar una sèrie de normes inamovibles i establir les conseqüències per la seva transgressió pot ser una bona base i, a partir d'aquí, estar oberts a la negociació.

Sentir que no podem evitar que cometin errors.

És fonamental que els pares aprenguem a anar tolerant les decisions que prenguin, malgrat sentir que s'estan equivocant, amb l'objectiu que puguin convertir-se en persones autònomes i autoregulades.

Com actuar? Deixar que els adolescents experimentin per si mateixos les conseqüències de les seves decisions i aprenguin a tolerar la frustració és una manera de convertir-los en persones competents i amb capacitat per a gestionar i resoldre conflictes.

Aquest és un article original de l'Escola de Salut de l'Hospital Sant Joan de Dúe Barcelona. Per a més informació, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»