Com sobreviure emocionalment al xoc cultural
Resum
Al llarg de la vida poden sorgir oportunitats vitals que tenen un important impacte i a diferents nivells. Parlem de l'oportunitat de residir una temporada, llarga o curta, en un país estranger on tot ens és aliè. Sortir a l'estranger a estudiar, a treballar o a realitzar un voluntariat pot ser una experiència enriquidora, però també aclaparadora sinó aconseguim realitzar una adaptació adequada al nou entorn. Solen ser experiències que arriben, a més, en la joventut, moment en què potser no tenim desenvolupades al màxim potencial les nostres habilitats socials, la nostra resiliència davant l'adversitat o, simplement, tenim menys experiència de vida.
L'anomenat xoc cultural que experimentem, especialment amb cultures molt allunyades de la pròpia, pot generar-nos malestar emocional, amb episodis de tristesa, nostàlgia i solitud. És per això que és interessant conèixer per endavant les diferents fases per les quals transitarem i ser realistes amb les nostres expectatives i reaccions en sortir de la nostra zona de confort. El xoc cultural és un fenomen de dues direccions, en què ens hem d'adaptar a una nova realitat en l'anada, quan arribem al nou país de residència, i en la tornada, quan tornem a casa i, d'alguna manera, ja no som la mateixa persona que se'n va anar perquè hem crescut, après i vist altres realitats.
Però anem per parts. En tot procés d'adaptació es transita per diferents fases, segons es recull a la Guia sobre Salut Mental a l'estranger, d'Eurodesk, la xarxa europea que ofereix un servei integral d'informació i orientació als joves.
Eurodesk defineix el xoc cultural com aquest sentiment de sorpresa i confusió que t'assalta quan estàs a l'estranger i que és totalment normal. «És com estar en una festa en la qual no coneixes les regles», resa de forma molt gràfica la guia. No entenem bé l'idioma, no entenem les normes, no coneixem ningú, es menja diferent i, fins i tot, les rutines horàries són diferents...
Etapes d'impacte del xoc cultural
- La lluna de mel. És el primer moment quan tot és nou, emocionant i diferent. És un moment en què les emocions estan a flor de pell i l'adrenalina al màxim. La millor recomanació és gaudir del moment!
- El xoc cultural truca a la teva porta. Amb el temps comences a experimentar dificultats de tipus pràctic i emocional en el teu dia a dia. Aquestes dificultats i depenent de la teva xarxa de suports, poden aflorar nostàlgia i solitud.
- Baby steps. Tot ajustatge requereix fer petits passos per progressar i començar a apreciar els teus avenços. Comences a adquirir coneixements lingüístics que t'ajuden, comences a relacionar-te més amb persones locals i a gaudir de les teves noves rutines i cultura d'adopció.
- Com a casa. És el moment en què l'adaptació al teu nou entorn està en el seu punt més àlgid. Et sents com a casa i fins i tot desenvolupes sentiments de pertinença.
- Xoc Invers. Si arriba el dia en què tornes a casa, tot et semblarà una mica estrany, enyoraràs les teves rutines i entorn adquirit i tindràs emocions contradictòries que, probablement, la teva família i amistats no entenguin. I tot és normal; és un procés que requereix temps i paciència fins que reajustes la teva vida i projectes. L'avantatge és que incorpores al teu projecte de vida totes aquestes experiències, les bones i les dolentes.
Consells per adaptar-te a una nova realitat
La guia d'Eurodesk ens trasllada 10 consells que poden ajudar en aquesta adaptació al canvi:
- Sigues obert de ment. La curiositat és una capacitat fantàstica perquè ens obre la ment a noves experiències, coneixements i formes de veure la vida. I l'ideal és practicar-la acceptant les diferències. Això sí, una curiositat controlada, sense portar-te a camins que posin en risc la teva salut física o emocional.
- Segueix connectat. És important mantenir l'equilibri entre el contacte amb la teva família i amistats, que poden ser un espai reconfortant en moments difícils, i la disponibilitat a fer noves amistats i submergir-te en un nou entorn.
- Construeix una xarxa de suport. És important esforçar-se per construir-te la teva pròpia xarxa de suport. Una manera de fer-ho és buscar activitats que t'interessin en la comunitat que puguin proporcionar-te noves amistats.
- Aprèn sobre la cultura que t'acull. Investigar i aprendre sobre la cultura en què et vas a submergir, és sempre una bona idea. Et pot ajudar a evitar mals entesos i, un cop allà, pots preguntar als locals sobre aspectes que no tinguis clars.
- Estigues actiu. Aquesta és una màxima de l'autocura emocional et marxis o no a l'estranger! Com és ben sabut, l'exercici regular pot influir positivament en el benestar emocional i l'estat d'ànim.
- Practica l'autocura. Escolta el teu cos i ment per entendre què necessites en cada moment. Dedica temps a les teves aficions i a aquelles activitats que t'aportin calma i benestar.
- Segueix una rutina. Una rutina diària pot proporcionar una sensació d'estabilitat i control en un entorn que a l'inici ens és estrany.
- Demana ajuda si ho necessites. Viure a l'estranger pot ser una experiència estressant. Si sents que no pots amb la situació, no dubtis a demanar ajuda. Molts llocs ofereixen serveis d'assessorament o grups de suport per a persones estrangeres.
- Celebra les petites fites. Cada petit assoliment que aconsegueixes en el teu procés d'adaptació és motiu de celebració. Reconeix-ho i parla’t bé.
- Recorda-ho! Quan acabis amb la teva estada a l'estranger, totes aquestes experiències i emocions viscudes són un petit gran tresor. Tindràs grans records, noves amistats i una perspectiva més gran del món. Fins i tot les emocions més negatives són un aprenentatge que et fa més resilient.
Quan has de preocupar-te pel teu benestar?
Com hem dit, el xoc cultural és un procés natural i progressiu i l'habitual és transitar per totes les seves fases sense més conseqüències. No obstant això, hi ha alguns senyals d'alerta als quals has d'atendre per alertar-te que alguna cosa no està bé:
- Si et sents constantment aclaparat per la tristesa, l'ansietat o la frustració fins al punt que interfereix en la teva vida diària i no et permet desenvolupar les teves activitats habituals.
- Si t'has aïllat de la gent. Sentir timidesa al principi és normal, però l'aïllament prolongat és un senyal d'alarma.
- Si experimentes símptomes físics com mal de cap, d'estómac, insomni o canvis en la gana durant molt de temps i no desapareixen. Aquests símptomes poden estar relacionats amb el malestar emocional i no els hauries d'ignorar.
- Si consumeixes substàncies tòxiques, com l’alcohol o drogues, per fer front a situacions que et resulten feridores o estressants.
Si experimentes aquests senyals, és moment de reflexionar i parlar amb el teu entorn més proper per buscar ajuda.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.