Educar infants resilients

El dia a dia a la criança dels infants planteja nombrosos reptes, dubtes i conflictes per a mares, pares i cuidadors principals. Davant de situacions difícils i adversitats, grans o petites, sorgeixen molts dubtes: estem oferint una educació adequada? Som massa estrictes o laxos al posar normes i límits als nostres fills i filles? Estem fomentant bé l'autoestima i les habilitats dels més petits perquè puguin gestionar les dificultats de la vida?

Per intentar donar resposta a aquests dubtes, la psiquiatra Marta Pardo Gallego, especialitzada en població infantil i adolescent, certificada a Disciplina Positiva i líder de Programes Alternatius a l'Hospitalització, de l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, ​​explica a la xerrada per a famílies organitzada pel portal FAROS les claus de la parentalitat positiva.

Què és la parentalitat positiva?

La parentalitat positiva se centra a fomentar el desenvolupament saludable i positiu dels nostres fills i filles, mitjançant la creació d'un entorn segur. On prevalgui l'afecte, l'empatia i el respecte mutu. Realitzar una parentalitat positiva és, segons Save The Children, respectar els drets dels nens i educar-los sense recórrer al càstig físic.

Aquest model de criança té un paper crucial en el desenvolupament de la resiliència durant la infància i l'adolescència, una etapa especialment important per a l'aprenentatge de les habilitats que promouen la resiliència.

La resiliència és la capacitat que tenim els éssers humans per fer front als esdeveniments negatius de la vida, adaptar-nos a situacions difícils, persistir davant de l'adversitat i recuperar-nos després d'un succés traumàtic o estressant. És per això que la resiliència és un factor protector de la salut mental.

És una capacitat que es va construint al llarg de la vida amb la suma de factors individuals propis de la personalitat de cada persona i de la influència de l'entorn més immediat de la persona. En aquest sentit, la criança i els vincles amb els pares, les mares i els cuidadors principals són un factor crucial en el foment de les habilitats per a la vida.

Quan parlem de parentalitat positiva, aquesta engloba, segons explica Marta Pardo, els elements bàsics següents:

• Vincles afectius càlids (protectors)
• Entorn estructurat, límits clars, consistents.
• Estimulació i suport a l’aprenentatge quotidià i escolar.
• Reconeixement
• Capacitació, donar-li competència i influència
• Educació sense violència (tota forma de càstig físic o psicològic degradant)

Educar sense violència

Save the Children va resumir en deu pautes bàsiques els conceptes clau per a una educació sense violència:

1. Els infants tenen dret a la cura i guia apropiats.

2. La parentalitat positiva es basa en: conèixer, protegir i dialogar.

3. L'enllaç afectiu és determinant.

4. L'afecte s'ha de demostrar obertament perquè els nens i nenes se sentin estimats.

5. Les normes i límits són importants: els donen seguretat.

6. Els nens i nenes han de participar en el procés de prendre decisions i sentir-se responsables.

7. Se'ls pot sancionar quan es porten malament, però no de qualsevol manera.

8. El mastegot, l'insult, l'amenaça o els crits no són eficaços ni adequats per educar els infants.

9. Els conflictes es poden resoldre sense violència.

10. Perquè els nens i les nenes estiguin bé, els pares han d'estar bé.