Primers auxilis en salut mental

Segons el Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, els primers auxilis es refereixen a «l’atenció més immediata i provisional que es dona a una persona accidentada o malalta abans de ser atesa en un centre sanitari o per professionals experts dels equips d’emergències».

En una situació d’emergència, es recomana seguir tres passos en aquest ordre:

• Protegir-se, protegir l’entorn i protegir la o les víctimes.
• Alertar els serveis d’emergències.
• Socórrer la o les víctimes, tot i que, en cas de dubte, és millor no actuar.

En la vida quotidiana, hi ha riscos per a la integritat física que poden desembocar en situacions d’emergència. Si ets una persona que has rebut la formació pertinent, pots oferir atenció des del primer moment, per evitar o reduir danys, contribuint a un bé individual i alhora col·lectiu. Tal com explicita la Creu Roja, entitat reconeguda i especialitzada a formar en primers auxilis, «tenir habilitats i coneixements de primers auxilis ajuda a crear comunitats més segures i saludables».

La majoria de la ciutadania coneix els primers auxilis aplicats a problemàtiques físiques (ofec, hemorràgia, aturada cardiorespiratòria, cremades...), però els primers auxilis psicològics (PAP) no són tan coneguts, ni s’han implementat en la mateixa mesura.

La majoria d’organitzacions humanitàries han implementat els primers auxilis psicològics com a eina de resposta primerenca en desastres comunitaris, sobretot, en catàstrofes naturals i guerres. 

Segons la Unitat de Trauma Crisi i Conflictes de Barcelona (el primer centre d’abordatge integral de situacions de crisi al país que contribueix a implementar els PAP), el terme «primers auxilis psicològics» va ser utilitzat per primera vegada per Drayer, Cameron, Woodward i Glass l’any 1954 en un manuscrit que van redactar a petició del Departament de Protecció Civil dels Estats Units d’Amèrica per a la American Psychiatric Association (APA). L’objectiu original era poder disposar d’una guia per saber com actuar amb la població civil després d’una emergència comunitària o massiva. Posteriorment, durant la dècada de 1970, els PAP es van anar generalitzant com a resposta a qualsevol situació crítica comunitària, primer per a adults i després també per a infants. A partir d’aleshores, tant l’Organització Mundial per a la Salut (OMS) com la majoria d’organitzacions humanitàries han implementat els PAP com a eina de resposta primerenca en desastres comunitaris, sobretot, en catàstrofes naturals i en resposta a guerres o altres situacions de crisi massiva. En l’actualitat, hi ha diverses guies estandarditzades per a l’aplicació regulada dels primers auxilis psicològics en l’acció humanitària a tot el món.

Què són els primers auxilis en salut mental

Coincidint en el temps amb aquesta generalització de l’ús dels PAP, l’any 2001 la infermera Betty Kirchner i el professor Anthony Jorm, ambdós especialitzats en la promoció de la salut pública, van crear un programa de primers auxilis en salut mental (Mental Health First Aid®). Les fites del programa es concreten a motivar la persona amb dificultats a prendre consciència de la problemàtica i a facilitar que demani ajuda, però també a oferir pautes per actuar amb una persona amb una crisi de salut mental. Aquesta actuació suposa, no només oferir el suport adient, sinó també saber valorar el risc i la necessitat d’activar els serveis d’emergència. A més a més, la seva implementació contribueix a combatre el desconeixement i l’estigma en salut mental.

Per tant, l’objectiu principal dels programes de primers auxilis en salut mental és capacitar la ciutadania per promoure la salut mental i el benestar emocional, prevenir el desenvolupament o agreujament de problemes de salut mental i lluitar contra l’estigma. Els seus objectius específics són

• Reconèixer el patiment emocional intens i senyals d’alarma.
• Acompanyar i saber com actuar.
• Facilitar l’accés a suports en l’àmbit professional i de les xarxes de suport social més properes.
• Assessorar i orientar sobre on dirigir-se per rebre ajuda.

Els principis en què es basen els primers auxilis en salut mental són similars als dels primers auxilis físics:

• Preservar la vida.
• Proporcionar ajuda per evitar un empitjorament.
• Promoure la recuperació d'una bona salut mental.
• Proporcionar suport, assessorament i orientació a totes les persones implicades, ja siguin persones amb experiència pròpia, familiars o altres figures de l’entorn proper.

Afavorir la salut mental de les persones que formem part d’una comunitat és una qüestió que ens interpel·la a totes. Partint d’aquesta premissa, Salut Mental Catalunya i la Fundació Probitas, han elaborat la guia de suport Benestar emocional i salut mental en adolescents i joves i, amb la col·laboració de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona, han creat cinc fitxes. Els nous materials pretenen oferir suport i estratègies a les persones que acompanyen infants, adolescents i joves en situacions de crisi en salut mental. Aquestes fitxes són:

• Primers auxilis per a adolescents i joves.
• Problemes d’ansietat.
• Consum de tòxics.
• Ideació suïcida.
• Autocura en l’atenció a infants, adolescents i joves IAJ.