Tenim bona salut mental?
La Confederación Salud Mental España i la Fundación Mutua Madrileña han presentat el 2023 l'informe La situación de la salud mental en España, un estudi que pretén mostrar una imatge clara de la situació del benestar i de la salut mental de la població espanyola, així com detectar necessitats i demandes.
Un dels elements que destaca d’aquest estudi és l’ús d’una metodologia mixta: qualitativa (grups de discussió) i quantitativa (enquesta), oferint les impressions de més de 2.000 persones, tant persones amb experiència pròpia (joves i adultes), familiars, professionals de primària i d’atenció especialitzada, i població general.
Els resultats mostren que per a la població espanyola la salut mental forma part integral del seu benestar general i està estretament relacionada amb les circumstàncies socials i econòmiques de la persona i amb les interseccionalitats, és a dir, els diferents factors socials que defineixen una persona com el gènere, l'ètnia, el lloc de residència, l'edat, etc.
El 74,7% de les persones participants consideren que la salut mental de la població espanyola ha empitjorat
Segons l'enquesta, el 22,8% de la població espanyola major d’edat ha estat diagnosticada en algun moment de la seva vida o autoavalua la seva salut mental actual com a dolenta o molt dolenta. Així, el 42,1% de les persones amb experiència pròpia ha tingut una depressió, el 47,6% ha experimentat atacs d'ansietat, el 36,9% ansietat perllongada i prop del 20% consumeix algun psicofàrmac (els més comuns són els ansiolítics i els antidepressius). Són les dones, les persones joves i les persones del col·lectiu LGTBIQ+ les que valoren pitjor la seva salut mental.
Aquestes dades són consistents amb les reportades al Informe anual del Sistema Nacional de Salud 2020-2021, que assenyalen que el 29% de la població té diagnosticat algun problema de salut mental, i les més freqüents són l'ansietat, l'insomni i la depressió.
Una mica més de la meitat de les persones que sol·liciten atenció especialitzada en salut mental ho fa en el sistema sanitari públic (56,1% dels que acudeixen a consulta de psiquiatria i el 55,3% dels que ho fan en psicologia), i un percentatge menor acudeixen a consulta psicològica o psiquiàtrica privades (36,1% i 33,5%, respectivament).
Pel que fa al tractament, un 57,1% rep tractament basat en la prescripció de psicofàrmacs, un 47,6% rep psicoteràpia i un 27,4% participa de programes socials i de suport.
Més de la meitat de les persones amb experiència pròpia refereix haver viscut situacions de rebuig social (58,5%) o discriminació (55%), especialment al seu lloc de treball. Per això, moltes persones senten preocupació per la desconfiança que pot generar compartir els seus problemes al seu lloc de treball i només el 12,9% ho han explicat al seu entorn laboral.
La salut mental de les persones joves és preocupant, així com la de les dones i altres col·lectius vulnerables
L'informe posa de manifest que els joves de 18 a 34 anys són la població que més diu haver tingut símptomes de problemes de salut mental en algun moment, i 1 de cada 4 té un diagnòstic de salut mental. També és el segment de població que més refereix ideació o intent de suïcidi (31,8%) i autolesions (30,7%).
Les dones representen el 61,3% de les persones amb experiència pròpia (enfront del 38,3% dels homes) i tenen més probabilitat de consumir psicofàrmacs que ells. De l'estudi es pot inferir que les dones estan sent infraateses als serveis especialitzats de salut mental, ja que acudeixen a aquests en la mateixa mesura que els homes. D'altra banda, són elles les que generalment continuen exercint el rol de cuidadores d'altres membres de la família i els qui més sobrecàrrega acusen. L'Enquesta Europea de Salut 2020 també assenyala que són les dones les que més valoren el seu estat de salut percebuda com a dolenta o molt dolenta.
A l'informe s'assenyalen altres col·lectius en risc com són les persones LGTBIQ+, les persones de classe baixa i mitjana-baixa, les preocupades per no poder fer front al pagament de les seves factures, les persones amb incapacitat laboral o aquelles amb hàbits de consum nocius. La població amb ocupacions intermèdies, treballadors qualificats del sector primari o semiqualificats, i treballadors no qualificats és la que presenta una prevalença més gran de trastorns de tipus depressiu, tal com recull l'Enquesta Europea de Salut 2020
Totes tenen més probabilitat de tenir experiència pròpia en salut mental i també de consumir psicofàrmacs.
En general, les persones participants en els grups de discussió i l'enquesta consideren que els recursos destinats a l'atenció a la salut mental no són suficients i que calen mesures sanitàries i socials per atendre les persones amb problemes de salut mental.
- Mesures sanitàries: augmentar la dotació de professionals de salut mental (67,8%), assegurar la continuïtat de l’atenció amb el mateix equip professional (48,7%) i augmentar el nombre de centres de salut mental comunitaris (46,4%).
- Mesures socials: actuacions per prevenir l'estrès laboral i situacions d'assetjament (58%), promoure iniciatives comunitàries per a la prevenció de la soledat no desitjada i promoure la resiliència (51,3%) i incorporar programes específics de sensibilització i prevenció a l'àmbit educatiu (48%).
La cura i l'atenció a la salut mental no es poden donar únicament des d'un enfocament sanitari, també s'han d'estendre a l'àmbit social, incloent-hi les condicions de vida i treball de la persona, el context i la creació d'un projecte de vida de futur
Així, les necessitats i demandes que es posen de manifest a l'informe comprenen:
- L'atenció als col·lectius vulnerables.
- La visibilització i lluita contra l'estigma.
- La millora de la freqüència de les consultes i la reducció de les llistes d'espera.
- Facilitar l'accés als serveis psicoterapèutics.
- Tenir cura dels professionals de la salut.
- Promoure les oportunitats laborals per a les persones amb problemes de salut mental.
- Facilitar l'accés a l'habitatge.
- Aplicar mesures que ajudin a garantir la continuïtat als estudis o la reincorporació al lloc de treball després d'una recaiguda.
- Promoure la figura de l'assistent.
Si tens pensaments suïcides, demana ajut:
També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.
-
024
Línia d'atenció a la conducta suïcida -
061
Salut Respon -
900 925 555
Telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona