Intervencions cap a la contenció mecànica zero

El 2023, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va publicar el document Recomanacions de bones pràctiques en l’ús d’intervencions restrictives: avançant cap a la contenció mecànica zero amb l’objectiu d’oferir als professionals i les institucions dels àmbits de la salut i social estratègies per reduir l’ús intervencions restrictives en la població adulta. 

S’entén per intervencions restrictives totes aquelles mesures orientades a controlar els riscos de seguretat pròpia de la persona atesa o la d’altres, i que impliquen dificultar o limitar la seva llibertat de moviment. Aquestes intervencions poden ser de tipus ambiental (l’ingrés no voluntari o l’aïllament), farmacològiques (amb intenció sedativa) o físiques / mecàniques (la subjecció física, la restricció mecànica o la contenció mecànica). Aquestes intervencions es poden donar en paral·lel o combinades. 

Tot i que sempre s’han justificat per la seguretat, poden suposar una agressió, dany moral i vulneració dels drets de la persona, i per això s’han de reservar a circumstàncies en què la persona posaria en risc la seva seguretat o la pròpia vida, o la d’altres, i amb una valoració individualitzada i molt acurada de cada cas concret, respectant sempre la persona i la seva dignitat. 

No s’ha pogut demostrar que les intervencions restrictives siguin eficaces ni segures i, en canvi, se sap que, a més de vulnerar els drets fonamentals de la persona, tenen importants efectes negatius. En el cas de les contencions mecàniques, les conseqüències negatives per a la persona que les rep poden afectar tant l’àmbit psíquic (estrès, por, agitació, crisi de pànic, sensació de pèrdua de dignitat, humiliació, desconfiança…) com en el físic (dolor, úlceres, caigudes, fractures o luxacions, deshidratació, disminució del to muscular, disminució de la gana, cops, caigudes,…). Però també tenen conseqüències negatives pels professionals que les apliquen: lesions físiques, sensació de por o de vulnerabilitat, ansietat, sentiment de culpa, frustració, etc. 

Actualment existeixen diferents iniciatives d’experiències d’èxit en l’eliminació de la contenció mecànica en els àmbits assistencials (com la metodologia Libera-Care) i en la promoció dels drets de les persones amb discapacitat o problemes de salut mental, entre les que podem trobar la iniciativa dels QualityRights de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). 

Implementant els QualityRights

Un pas endavant per garantir els drets en salut mental

Llegeix més

Monogràfic

Mesures de prevenció per a organitzacions

El document del Departament de Salut descriu tot un seguit de mesures de prevenció de l’ús d’intervencions restrictives, diferenciant entre les estàtiques o bàsiques (enteses com els requisits mínims d’estructura i de procés que les organitzacions haurien d’implementar per tal d’evitar o de minimitzar les intervencions restrictives) i les dinàmiques (pràctiques terapèutiques habituals que es poden dur a terme en situacions de risc o d’agitació manifesta de la persona atesa). 

Mesures de prevenció estàtiques. 

Es recomana a les organitzacions:

• Implementar principis per a la gestió de l’alteració de la conducta (millora de l’experiència de la persona usuària del servei, formació dels professionals, implicar a les persones ateses en la presa de decisions i prevenir vulneracions del seus drets).
• Anticipar i reduir el risc d’alteració conductual.
• Disposar de procediments normalitzats per avaluar la persona i l’entorn (incloent, entre d’altres, els factors fisiològics, psicològics i també mediambientals).
• Implementar en la seva estructura recomanacions ambientals, dels sistemes de seguretat i relacionades amb el mobiliari i l’arquitectura dels espais.

Mesures de prevenció dinàmiques. 

Els elements clau de les mesures que es poden activar en situacions de risc o agitació serien:

• Intervencions relacionals (maximitzar la comunicació, l’escolta activa, la inclusió de la família en l’atenció, les tècniques de desescalada verbal…).
• Intervencions sobre activitats (proporcionar activitats i ocupació a les persones ateses, reduir les interferències del tractament, prevenir caigudes i lesions, gestionar el dolor, etc.)
• Intervencions farmacològiques, per tranquil·litzar la persona (no per sedar-la), si és possible amb la seva participació en l’elecció del fàrmac, i sempre amb les mínimes dosis eficaces i prioritzat l’administració oral per sobre d’altres vies d’administració més invasives.
• Intervencions generals sobre l’entorn (eliminar riscos ambientals, reduir els estímuls mediambientals molestos o excessius, oferir suport sensorial adequat, etc.) i intervencions complementàries, com poden ser la musicoteràpia, l’estimulació multisensorial, la teràpia assistida amb animals o la psicomotricitat, entre d’altres.

Quan la persona mostra agitació conductual, el document esmentat recomana gestionar la situació l’abans possible amb els mínims riscos possibles, tant per a la persona com per als professionals, fent sempre una primera diagnosi del quadre i del grau d’intensitat de l’agitació. 

En aquest sentit, s’estableixen diferents nivells d’atenció:

1. Abordatge verbal (desescalada).
2. Si no ha sigut suficient, oferir a la persona tractament farmacològic o mesures ambientals.
3. Si tampoc han estat efectives aquestes intervencions i es tracta d’una situació d’agitació severa amb agressivitat física, com a últim recurs s’utilitzaria la contenció mecànica, el mínim temps possible. Aquesta mesura requereix prescripció mèdica.

Sempre, després de l’abordatge, indiquen seguir observant la conducta de la persona fins a la complerta resolució de l’agitació. 

Per altra banda, per a la gestió de l’alteració de conducta i l’agitació, cal tenir en compte aspectes relacionats amb l’entorn en què s'atén a la persona: unitats d’hospitalització psiquiàtrica, entorns comunitaris i d’atenció primària, serveis d'urgències o, per exemple, gerontogeriatria. El document també identifica intervencions concretes per a cadascun d’aquests entorns.