L'autoregulació emocional en els trastorns de la conducta alimentària

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) van més enllà de ser un problema amb el menjar i poden abastar i implicar altres conductes problemàtiques. Per exemple, poden reflectir la manera amb què algunes persones afronten el malestar emocional. En aquests casos, l'alimentació és una manera d'exercir un control davant les situacions i les emocions que no es dominen, i representa una estratègia per poder calmar l'estrès o l'ansietat.

A tall d'exemple, les persones amb bulímia nerviosa o trastorn per afartament tracten de regular les seves emocions negatives a través de la ingesta descontrolada de grans quantitats de menjar, i per això senten que perden el control i que no poden deixar de menjar. En canvi, les persones amb anorèxia exerceixen un grau elevat de control sobre l'alimentació i el pes: són molt estrictes pel que fa a què menjar i en quina quantitat i gasten gran part del temps a pensar en el menjar o en les calories.

En els TCA, l'autoestima està molt condicionada pel control de la ingesta i pel seu impacte en la imatge corporal. A més, aquest control pot tenir un efecte directe sobre l'estat d'ànim de la persona afectada i sobre algunes emocions com la ira o l'ansietat. En algunes ocasions, també pot actuar com una mesura compensatòria de la sensació de fracàs que genera la cerca d'una perfecció irreal o inassolible. En definitiva, tant el control com el descontrol amb l'alimentació poden tenir com a conseqüència alteracions que es manifesten en la manera de pensar, sentir i comportar-se.

Molt més que un problema de relació amb el menjar

Llegeix més

En aquest sentit, és molt important tenir en compte el paper que juguen les emocions en l'alimentació, ja que poden arribar a alterar-la. Una d'aquestes alteracions és el denominat «menjar emocional», en què s'utilitza el menjar i el moment dels àpats per satisfer altres necessitats que no tenen res a veure amb la nutrició i que no responen a una necessitat fisiològica de fam. Per exemple, per a calmar una situació d'ansietat o angoixa interna que no se sap regular d'una manera més adequada i saludable. Per consegüent, el problema subjacent a aquest «menjar emocional» pot ser la dificultat per gestionar les emocions.

En alguns casos, l'alimentació es considera una manera d'exercir un control davant les situacions i les emocions que no es dominen, i representa una estratègia per poder calmar l'estrès o l'ansietat.

Saber diferenciar la gana emocional de la gana real o fisiològica ens permetrà ser conscients de si estem utilitzant els aliments de manera adequada o no. En el cas que l'ús de les ingestes no sigui l'adequat, i per poder recuperar el control sa de l'alimentació, és fonamental seguir un tractament específic i adaptat a cada persona i al seu entorn. Durant el procés terapèutic s'identifiquen i treballen els factors que mantenen el problema i els objectius per  aconseguir la recuperació.

Autoregulació emocional i ingesta d'aliments

Podem definir l'autoregulació com la capacitat de controlar i gestionar els nostres pensaments, emocions i conducta. Disposar d'una bona habilitat autorregulatoria ens permetrà analitzar adequadament l'entorn, modular la nostra reacció davant els diferents estímuls i aconseguir adaptar-nos millor. Per això, aquesta capacitat té grans implicacions en el desenvolupament personal, en l'àmbit social i en el benestar general de la persona.

L'autoregulació emocional ens ajudarà a desenvolupar diverses competències, entre elles, la de potenciar una expressió emocional adequada, millorar el control de la impulsivitat o augmentar la tolerància a la frustració; i ens ajudarà a adquirir diferents habilitats de planificació i d'afrontament davant situacions potencialment conflictives. Una regulació emocional adequada és essencial per a mantenir l'autocontrol en moltes àrees de la vida. En contraposició, un dèficit en la regulació emocional pot influir negativament en el control dels impulsos i en l'alimentació. Quan apareixen emocions que generen un augment o una disminució de la ingesta, és important disposar d'estratègies d'autoregulació emocional per suportar-les, que poden centrar-se, per exemple, en la capacitat de redirigir l'atenció cap a altres estímuls que no estiguin relacionats amb el menjar o amb el pes.

El trastorn de la conducta alimentària com a trinxera emocional

Llegeix més

Regular les emocions sol ser una de les dificultats principals associades als TCA. En aquests trastorns acostuma a aparèixer el «menjar emocional», amb el qual la persona afectada intenta regular les emocions negatives a través de la ingesta, prioritzant la satisfacció immediata a través del menjar com una estratègia desadaptativa d'afrontament. Per tant, el desenvolupament d'estratègies d'autoregulació emocional és un aspecte molt important que s'ha d'incloure en la intervenció terapèutica.

Quan apareixen emocions que generen un augment o una disminució de la ingesta, és important disposar d'estratègies d'autoregulació emocional per suportar-les.

La principal estratègia de regulació de les emocions és la reavaluació cognitiva, que consisteix a modificar el significat i la interpretació que li donem a una situació perquè ens generi emocions més positives. Això implica analitzar-la des d'una perspectiva diferent i identificar possibles interpretacions errònies o detalls que ens poden haver passat per alt.

Hi ha altres estratègies per a la regulació emocional que poden servir-nos a curt termini, però que hem d'evitar emprar amb freqüència. Una d'elles és la distracció davant les situacions difícils o desagradables, que si utilitzem en excés o com a única estratègia no ens permetrà acceptar i modificar les nostres emocions davant d'aquestes situacions. Hem de ser capaços de detectar aquest tipus d'estratègies per poder substituir-les per altres més beneficioses a llarg termini, com la reavaluació cognitiva

Recorda que, si et trobes en una situació de pèrdua de control o de falta d'autoregulació sobre l'alimentació, el primer pas és demanar ajuda als professionals especialitzats.