Envelliment actiu i saludable: de què parlem?
L'1 de gener de 2022 hi havia 9.063.493 de persones de 65 anys o més a Espanya, segons el darrer informe de l'Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta xifra suposa un 19,09% de tota la població, un percentatge que, segons les seves prediccions, arribarà al 25,2% l’any 2033.
Els octogenaris ja representen el 6% de tota la població, i continuaran guanyant pes en un procés de sobreenvelliment cada vegada més pronunciat; és a dir, hi ha un augment de la proporció de persones d'edat avançada en el conjunt de persones grans. I els centenaris comencen a fer-se notar: n’hi ha 19.639 d’empadronats (1.619 persones més que l'any anterior). Les projeccions per al 2040 suggereixen que podria haver-hi més de 14,2 milions de persones grans a Espanya, un 27,4% de la població total.
Si es mantenen constants els ritmes actuals de reducció de la incidència de la mortalitat per cada grup d'edat, el 2030 l'esperança de vida a tot el territori espanyol serà de 82,9 anys per als homes i de 87,7 per a les dones. Amb aquesta imminent realitat, detectem la necessitat de repensar l'envelliment i de replantejar-nos de quina manera volem envellir i en qui ha de recaure l'atenció i la cura de les persones grans. Sens dubte, hem d’imaginar un envelliment actiu i saludable.
L'envelliment saludable implica la prevenció de malalties, la promoció d'un estil de vida actiu i la creació d'entorns amigables per a les persones grans, que fomentin l'autonomia i la participació activa.
L'envelliment saludable es basa a desenvolupar i mantenir la capacitat funcional i el benestar en la vellesa. Això implica la prevenció de malalties, la promoció d'un estil de vida actiu i la creació d'entorns amigables per a les persones grans que fomentin l'autonomia, la participació activa en la societat i la capacitat per gestionar la salut pròpia. De fet, l’Organització Mundial de la Salut, en el seu document Envelliment actiu: un marc polític, estableix les accions que cal desenvolupar per promoure l'envelliment actiu, a partir de tres pilars bàsics: la salut, la seguretat i la participació.
Aquests pilars fonamentals de l’envelliment actiu ens fan pensar com donarem resposta a les persones grans i actives que busquen un desenvolupament personal i com les farem participar en la seva comunitat de manera significativa. Algunes de les claus per aconseguir-ho giren al voltant d’aquestes accions:
Promoure la salut
Actualment, el 10% de les persones de més de 65 anys són fràgils. Hem d’aconseguir revertir la fragilitat i retardar la discapacitat. La manera de fer-ho és seguir aquesta fórmula:
- Fer exercici físic.
- Mantenir una dieta neurosaludable.
- Tenir cura de la son.
- Fomentar les relacions socials.
La promoció de l'envelliment saludable: un repte comú
Combatre la gerontofòbia i lluitar contra l’edatisme
La por que s'associa a aquesta mena de fòbia és la percepció errònia que té la persona sobre què és la vellesa. Hi ha persones que perceben les persones grans com a malaltes, amb discapacitat, vulnerables i fràgils. Un conjunt d'adjectius que poden fer generar un pensament molt negatiu, fins al punt de creure que un ancià és una càrrega per a la societat. Tot aquest conjunt engloba el concepte de la vellesa a un estat de declivi total, una conclusió totalment errònia.
La gerontofòbia és un estat clínic i reuneix totes les característiques per denominar-se fòbia, ja que, entre altres símptomes, provoca un trastorn d'ansietat. A més, no només s'associa aquesta por al pas del temps o al fet que puguis envellir, sinó que la persona que la pateix també té por a:
- Sentir-se feble.
- Tenir malalties associades a l'edat.
- Tenir deteriorament cognitiu.
- Patir dolors físics associats a la falta de mobilitat per l'edat.
- Tornar-se dependent.
- Desenvolupar una discapacitat o pèrdua de mobilitat.
- Els canvis físics: arrugues, taques a la pell, flaccidesa…
Les persones amb aquest trastorn psicològic poden mostrar interès per mantenir el seu aspecte físic el més jove possible a base d'operacions i tractaments de bellesa. Però l'actitud més alarmista és que les persones amb gerontofòbia mostren rebuig, discriminació i menyspreu a les persones grans.
L'edatisme està tan arrelat a la nostra consciència que les mateixes persones grans justifiquen alguns del seus comportaments culpant la seva vellesa.
Mentre que la gerontofòbia és un trastorn psicològic associat a la por irracional cap al concepte de la vellesa, l’edatisme és la visió associada a aquest concepte. L’edatisme, com el sexisme o el racisme, és un tipus de discriminació i, a més, és molt freqüent en la nostra societat. Al final, es menysprea a la persona pel simple fet de ser gran i se'l considera que no pot ser una persona útil i partícip de la societat. L’edatisme idolatra la joventut, mentre que la tercera edat es percep com a improductiva.
L'origen d'aquests estereotips està en la mateixa societat i ho veiem des de la primera infància en llibres, pel·lícules, programes de televisió o ràdio i acudits. A més, està tan arrelat a la nostra consciència, que les persones grans justifiquen certs comportaments per culpa de la seva vellesa.
Estereotips sobre les persones grans
Promoure la vida en una llar
El 82% de les persones grans d’Espanya manifesta que vol envellir a casa, segons dades de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Però el desig sovint comporta riscos. En molts casos, quedar-se a casa no és una solució, perquè els habitatges no s'adapten a les necessitats de les cures de les persones grans i poden acabar transformant-se en “gàbies d'or" de les quals no poden sortir, i, per tant, es desvinculen de la comunitat.
La llar pot esdevenir sinònim d'aïllament i soledat no desitjada. Cal pensar i desenvolupar propostes i alternatives que evitin el desarrelament de les persones grans del seu entorn i que permetin mantenir intacte el dret a decidir sobre la pròpia vida, ja sigui allà on han viscut tota la vida o en un lloc nou.
Han aparegut algunes respostes que intenten aportar solucions en aquest sentit, com el senior cohousing, una alternativa comunitària per viure la vellesa de manera autogestionada, amb serveis compartits i suport mutu entre iguals.
La importància dels entorns urbans en els processos d'envelliment
Combatre el tecnooptimisme i garantir oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida
Com apunta Andrea Rosales, professora d'Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya,: «Les persones grans sovint alcen la veu contra el tecnooptimisme imperant, tant en l'esfera privada com en la pública». És a dir, les persones grans són un col·lectiu que ajuda a reflexionar sobre les utopies que plantegen les noves tecnologies. La solució no sempre és que les persones es digitalitzin. Per això, Rosales afegeix: «La societat hauria de parar més atenció a l'opinió de les persones grans sobre com estem fent evolucionar la societat, tornar-los el lloc del savi que té moltes coses per compartir i reflexionar».
A més, haurem de contemplar la necessitat de facilitar una educació i formació de qualitat per a tothom. Només així es podran establir les condicions que donaran resposta a les necessitats educatives i garantiran les possibilitats d’accés en els diferents moments vitals.
Continuar aprenent quan ets gran
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
