La promoció de l'envelliment saludable: un repte comú

Per primera vegada en la història de la humanitat la majoria de les persones poden aspirar a viure més enllà dels seixanta anys d'edat. Als països de l'anomenat primer món, amb ingressos alts, l'esperança de vida supera en molts casos els vuitant anys.

Aquesta circumstància provocarà canvis demogràfics, socials i econòmics importants, i transformarà de manera profunda les nostres vides. Les principals tendències que produiran aquests canvis en les properes dècades són previsibles i hem de preparar-nos per afrontar-los i aprofitar al màxim aquesta situació, que planteja grans reptes, però també grans beneficis per a tota la població.

Cal tenir en compte que l'augment de l'esperança de vida no només suposa un benefici per a la mateixa persona, sinó també per a la societat, pel potencial que tenen les persones d'edat com a recurs de desenvolupament futur. No només cal tenir en compte les habilitats i les experiències que aporten, sinó també les seves importants contribucions productives.

L'augment de l'esperança de vida provocarà canvis demogràfics que plantegen reptes importants, però també grans beneficis per a tota la societat.

Molts països i societats es troben immersos en un model en què el concepte de la vellesa se centra en les mancances, i es veu com un període de vulnerabilitat i desconnexió. Així, es considera el deteriorament funcional com a inevitable i les decisions dels sistemes de salut es fixen sobretot en la cura de les persones grans de manera purament assistencial. En altres models, es posa l'accent en la participació social de les persones d'edat avançada, que fan importants aportacions intel·lectuals, econòmiques i intergeneracionals. Encara que hi ha hagut un debat intel·lectual entre totes dues posicions, sembla que en les dues postures hi ha elements de realitat i que més aviat reflecteixen els valors que es volen reafirmar en cadascun dels casos.

La veritat és que l'heterogeneïtat que caracteritza a l'envelliment, tant en els seus aspectes socials com biològics, fa que aquestes dues visions s'hagin de tenir en compte, ja que ambdues contenen elements valuosos per dissenyar les polítiques més adequades.

Irene Lebrusán Murillo

Sociòloga. Professora a la Universidad Autónoma de Madrid i investigadora del Centro Internacional sobre el Envejecimiento (CENIE)

Universidad Autónoma de Madrid

«No estem posant el focus en la dimensió humana i social de l'envelliment»

Llegeix més

El concepte d'envelliment saludable pot definir-se com el procés de fomentar i mantenir la capacitat funcional que permet el benestar en la vellesa. La capacitat funcional comprèn els atributs relacionats amb la salut que permeten a una persona ser i fer el que resulta important per a ella. Aquesta capacitat funcional es compon de totes les capacitats físiques i mentals amb què compta una persona (capacitat intrínseca), els factors exteriors que conformen la vida d'una persona, com la llar, la comunitat, les relacions personals i, en l'àmbit social, les polítiques de salut i socials (entorn). Les característiques personals com l'herència genètica, el sexe, l'origen ètnic i el nivell educatiu i econòmic també juguen un paper important en l'envelliment actiu. Finalment, la interacció entre tots aquests factors és crucial i permet fer-nos una idea de la complexitat de l'assumpte que estem tractant.

L'heterogeneïtat que caracteritza l'envelliment fa que s'hagi de tenir en compte tant la cura de les persones grans de manera purament assistencial com la seva participació social i les seves aportacions intel·lectuals, econòmiques i intergeneracionals.

En la trajectòria funcional que experimenta cada persona al llarg de la seva vida (deteriorament funcional o recuperació d'aquesta capacitat després d'una pèrdua transitòria), té un paper molt important la resiliència, és a dir, la resistència de cada persona davant l'adversitat. La resiliència es pot definir com la capacitat de mantenir o millorar el nivell de capacitat funcional enfront de l'adversitat. De nou, podem entendre aquesta resiliència com el resultat de la capacitat intrínseca de cada persona i dels components de l'entorn, sense oblidar, per descomptat, la interacció entre tots dos factors.

Després de descriure molt breument el concepte d'envelliment saludable i els principals components que el defineixen, explicarem el marc en què es treballa per aconseguir potenciar al màxim l'envelliment saludable per a tothom.

Com potenciar l'envelliment saludable?

D'acord amb l'OMS, cal una acció de salut pública en diversos àmbits i tenint en compte diversos aspectes socials.

Així, les actuacions sobre l'entorn s'han de centrar en:

• Promoure conductes que millorin la capacitat.
• Eliminar els obstacles que impedeixen la participació, compensant la pèrdua de la capacitat d'alguns membres de la comunitat.

Respecte a les persones que necessiten atenció a llarg termini cal:

• Donar suport a les conductes que milloren o mantenen la capacitat.
• Mantenir la dignitat, assegurant les cures adequades en les últimes etapes de la vida.

Als serveis de salut els correspon:

• Inicialment, prevenir les malalties cròniques i assegurar la detecció precoç i el control de la seva progressió.
• Revertir o mantenir al mínim la pèrdua de capacitat provocada per la patologia.
• Tractar amb la major eficàcia possible les malalties cròniques avançades.

Pel que fa a la societat i a les polítiques que han d'implementar-se, és essencial:

Reduir la inequitat

Aquesta estratègia ha de consistir a millorar la capacitat funcional de tot l'espectre social i disminuir les desigualtats socials que s'observen entre les persones grans, promovent el principi reflectit en els drets humans d'igualtat i no discriminació. Les mesures que s'han d'implementar són:

• Comprometre's perquè totes les persones d'edat avançada gaudeixin de les mateixes oportunitats de millorar o mantenir la seva salut.
• Incorporar en totes les avaluacions de resultats de les polítiques públiques el component de la igualtat, fomentant-la en tots els casos.
• Incloure la participació de les persones grans i altres institucions relacionades en la definició de les intervencions i les polítiques que cal desenvolupar.

Garantir el dret a escollir

Les persones grans no han de ser considerades com a subjectes passius en relació a les decisions que s'han de prendre sobre seva situació i la seva salut. Tot el contrari, tenir en compte el dret a triar les prioritats i la forma d'implementació d'aquestes polítiques es troba estretament relacionat amb la dignitat, la integritat, la llibertat i la independència d'aquestes persones. Aquest principi ha de seguir-se independenment de l'entorn on visqui la persona (la comunitat o una institució).

Les persones grans han de poder prendre les seves pròpies decisions sobre la millora de la seva situació i la seva salut, un dret estretament relacionat amb la dignitat, la integritat, la llibertat i la independència de les persones. 

Propiciar l'envelliment a la comunitat 

La llar o l'entorn on viuen les persones acostuma a estar profundament relacionat amb la sensació de connexió, seguretat i familiaritat i també amb la identitat i l'autonomia personal. Les persones han de tenir el dret a viure i ser inclosos en la comunitat, encara que tinguin algun tipus de limitació funcional. En moltes ocasions, els centres d'atenció institucional presenten limitacions que els fa deshumanitzadors, amb obstacles socials i culturals que impedeixen l'acció social. 

Per tant, una de les màximes que han de seguir-se pel que fa a les polítiques relacionades amb l'envelliment saludable és fomentar l'envelliment a la comunitat on s'ha viscut, prioritzant que les persones grans visquin a casa seva amb el màxim d'independència possible. No només és l'alternativa més bona per a la persona, sinó que també pot resultar econòmicament més sostenible. Les noves tecnologies de comunicació i supervisió remota poden afavorir la comunicació i la integració social i facilitar aquest objectiu. Tot i així, cal tenir en compte que això no sempre és possible, bé per l'aïllament geogràfic, les males condicions de l'habitatge o per problemes de salut insalvables.

La importància dels entorns urbans en els processos d'envelliment

Ir al artículo

Les conseqüències de l'edatisme

Un problema important és l'edatisme, és a dir, la discriminació de les persones per raons d'edat. En aquest concepte s'engloben també els diferents estereotips i pot prendre diverses formes, com els prejudicis, les pràctiques discriminatòries o les polítiques i les pràctiques institucionals que perpetuen aquestes creences. Alguns experts pensen que actualment la discriminació per motius d'edat és més freqüent que per raó de sexe o raça.

A vegades, es considera lògica la discriminació per edat en basar-se presumptament en una deterioració biològica objectiva i observable. Però s'oblida que hi ha múltiples adaptacions que redueixen al mínim aquestes pèrdues relacionades amb l'edat, així com molts aspectes positius de l'envelliment, com el creixement personal i les contribucions a la societat de les persones grans.

Les conseqüències de l'edatisme són més greus del que podria pensar-se a primera vista, ja que s'ha demostrat que provoca una reducció de l'autonomia i de la productivitat i més estrès cardiovascular. A més, aquests estereotips poden acabar interioritzant-se, la qual cosa reforça la inacció i la deterioració funcional.

Estereotips sobre les persones grans

Llegeix més

Millorar la salut de les persones grans, un dret amb grans beneficis

Cal que la societat destini recursos públics a millorar la salut de la població d'edat avançada, ja que no només és un dret humà que les persones grans puguin arribar al nivell més alt de salut possible sense discriminacions, sinó que hi ha dues raons més de pes:

• D'una banda, la promoció de l'envelliment saludable fomenta el desenvolupament sostenible de les societats, en millorar l'equitat, potenciar els rols productius d'aquestes persones i disminuir la sobreutilizació dels serveis quan es redueixen les patologies cròniques.
• D'altra banda, hi ha una raó econòmica, ja que, en fomentar l'envelliment saludable es redueixen les despeses associades a l'envelliment de la població i s'augmenten les contribucions que fan les persones grans mitjançant el treball formal i informal, els impostos, el consum i les transferències de recursos a altres generacions. Aquestes contribucions, contràriament a la idea (i estereotip) generalitzada, en algunes feines realitzades són superiors a les despeses que la societat té a conseqüència de les necessitats de les persones grans.