Què fa la COVID-19 al cervell?

Des de la seva notificació al desembre de 2019, s'han produït més de 212 milions de casos de COVID-19. Encara que la majoria de les persones contagiades sobreviuen a la infecció, un nombre significatiu d’aquestes presenta seqüeles o símptomes persistents, que causen discapacitat o disminueixen la qualitat de vida.

L’anomenada síndrome postcovid o Covid persistent inclou signes i símptomes que persisteixen o es presenten més enllà de les dotze setmanes de la infecció per SARS-CoV2 i no es poden atribuir a diagnòstics alternatius. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat als països prioritzar la rehabilitació de les persones amb seqüeles per la COVID-19 tant a mitjà com a llarg termini, ja que s’espera que aquesta cronicitat tingui un impacte sobre la salut pública i l’economia en els propers anys.

La infecció per SARS-Cov-2 pot ser asimptomàtica o presentar clínica —que va de lleu a pneumònia —i síndrome del destret respiratori agut. Pot afectar múltiples òrgans, entre ells el sistema nerviós central (SNC). La cefalea, el mareig i les alteracions de l’olfacte i gust són els símptomes neurològics més habituals en la COVID-19 i se solen presentar en casos moderats o lleus. No tan freqüents, però molt més greus, són les convulsions, meningitis, encefalopatia o els accidents cerebrovasculars.

Afectacions de la Covid persistent en el sistema nerviós central

Les dades disponibles sobre la incidència i l’evolució de les afectacions postcovid són heterogènies. Però sembla clar que no només presenten seqüeles o símptomes persistents les persones que han patit les formes més greus de COVID-19: també són freqüents, en formes no greus, en persones joves i en persones en bon estat de salut i forma física abans de la infecció. Aquestes seqüeles o símptomes persistents de COVID-19 molt probablement pertanyin a múltiples síndromes, resultants dels diversos processos fisiopatològics en tot l’espectre de la malaltia.

La recerca en salut mental i COVID-19

Llegeix més

Monogràfic

Entre els mecanismes proposats per explicar la patogènesi de seqüeles tardanes s’inclouen els danys dels òrgans en la infecció aguda, un estat d’inflamació crònica o una resposta d’anticossos incompetent. Altres factors poden explicar aquesta cronicitat, com ara la mala forma física abans o després de la malaltia, comorbiditats anteriors, alteracions psicològiques o canvis en l’estil de vida a causa de la pandèmia.

Diferents estudis mostren que les persones infectades per SARS-CoV2 continuen experimentant diversos símptomes entre un i vuit mesos després de la fase aguda:

• Fatiga
• Dispnea
• Anòsmia o agèusia
• Alteracions de la salut mental (trastorns de la son, ansietat o depressió)
• Boira mental
• Disfunció cognitiva
• Empitjorament de la qualitat de vida.

Pel que fa a les queixes cognitives, les més freqüents són (Davis et al., 2020):

• Alteració de l’atenció
• Dificultats per pensar
• Dificultats per al funcionament executiu
• Dificultats per resoldre problemes o per prendre decisions
• Pensament alentit
• Alteracions de la memòria

S’ha valorat la cognició amb proves neuropsicològiques en un quants estudis realitzats entre un i quatre mesos després de la infecció. S’ha objectivat la queixa cognitiva en baix rendiment en proves de llenguatge, memòria a curt termini, atenció sostinguda i funcions executives (Almeria et al., 2020; Woo et al., 2020; Zhou et al., 2020). Els estudis de neuroimatge mostren afectacions globals de la substància blanca que es relacionen amb aquests dèficits (Lu et al., 2020; Silva et al., 2021).

Un projecte que pretén desenvolupar models predictius d’evolució de les conseqüències cognitives, emocionals i funcionals postcovid

El projecte NAUTILUS-COVID neix davant la pregunta: què està passant en el cervell dels afectats per COVID-19? i, sobretot: què passarà a llarg termini? Està liderat pel Consorci Sanitari de Terrassa  amb la Dra. Maite Garolera al capdavant, i la Universitat de Barcelona (UB), amb la Dra. Carme Junqué com a investigadora principal.

El projecte NAUTILUS té com a objectiu definir l'afectació cognitiva, emocional, funcional i de connectivitat cerebral de les persones que han superat la COVID-19.

És un estudi observacional transversal i multicèntric que s’està duent a terme a 28 hospitals públics de Catalunya, Galicia, Madrid i Andorra. Avaluem la cognició, la salut mental i la capacitat funcional de 471 persones amb diagnòstic de COVID-19 i 471 controls sans aparellats per edat, sexe i educació a través d'una avaluació neuropsicològica i l'administració de diferents escales i qüestionaris. Obtenim mostres de sang per fer determinacions bioquímiques i genètiques, i de femta per realitzar el perfil de la microbiota intestinal. A més, estudiem la connectivitat cerebral estructural i funcional en una submostra de participants.

Amb totes aquestes dades, pretenem desenvolupar models predictius d’evolució de la cognició, la salut mental i la funcionalitat en postcovid a través d’intel·ligència artificial (IA).

El grup del Dr. Ulises Cortes de la Universitat Politècnica de Barcelona liderarà l’aplicació de la IA en aquest projecte. 

Donada la gran amplitud de l’estudi i subestudis associats, NAUTILUS es desenvoluparà en diferents moments temporals a mida que anem obtenint el finançament. Hem començat ja a reclutar pacients i es preveu que l’estudi, en la seva part d’avaluació i d’intervenció s’extengui en un període de cinc anys.

Creiem que la informació extreta d’aquest estudi proporcionarà coneixement sobre les bases dels mecanismes biològics implicats en les conseqüències cognitives i emocionals de la COVID-19. Així, l’estudi NAUTILUS hauria de millorar la nostra comprensió de la història natural de les seqüeles cognitives i emocionals de la COVID-19 i dels factors o mediadors implicats. El tractament de les variables cognitives i emocionals, marcadors en sang, variacions genètiques, microbiota intestinal i neuroimatge amb IA proporcionaran noves perspectives per minimitzar les seqüeles. Aquest coneixement té implicacions pràctiques ja que ajudarà a la detecció de persones en risc de patir conseqüències de COVID-19 a llarg termini i a crear intervencions terapèutiques per mitigar-les.