Com detectar un trastorn de la conducta alimentària a l’aula?

En la lluita per a la prevenció i detecció precoç dels trastorns de la conducta alimentària (TCA)  no hi ha cap mena de dubte de l’important paper que pot jugar l’entorn escolar, sobretot el professorat, ja que ha d’estar atent als senyals d’alerta dels TCA. Malgrat que són trastorns que comencen molt subtilment, no es poden amagar durant molt de temps i s’acaben mostrant. El professorat té, al llarg de la jornada escolar, moltes oportunitats per adonar-se que alguna cosa no va bé.

Des de l’escola, l’equip docent ha d’estar alerta davant de qualsevol possible indicador de risc de trastorn de la conducta alimentària i, si es dona la situació, oferir suport emocional al menor, informar i recolzar els pares, derivar al professional adequat i actuar dins l’aula en conseqüència, assumint les possibles repercussions pel que fa a l’aprenentatge i, per descomptat, atenent especialment l’aspecte emocional de l’alumne o l’alumna. És important recordar que com abans es detecti un TCA, abans es podrà començar un tractament  amb professionals especialitzats i millor serà el pronòstic.

El paper del centre educatiu en el tractament d’un trastorn de la conducta alimentària

Ir al artículo

Hem classificat els diferents senyals d’alerta d’un TCA a l’aula en sis grups. La suma de diferents senyals d’alerta ens pot fer suposar la presència d’algun trastorn de la conducta alimentària. 

Alimentació

• Utilització injustificada de dietes restrictives.
• Estat de preocupació constant relacionat amb l’alimentació.
• Interès exagerat per les receptes de cuina, dietes, taules calòriques…
• Preferència per no menjar amb companyia.
• Interès per cuinar pels altres i expressar excuses per no menjar.
• Sentiments de culpabilitat per haver menjat.
• No menjar res durant la jornada escolar.
• Llençar el menjar que es porta de casa a les escombraries.
• Comportament alimentari estrany (menjar a peu dret, esmicolar el menjar en trossos molt petits, ritme lent o massa ràpid, amagar menjar, evitar les postres…).
• Anar-se’n de la taula i tancar-se al bany després de cada àpat.

Pes

• Pèrdua de pes injustificada o no progressar de pes en etapes de desenvolupament.
• Por i rebuig  exagerats al sobrepès.
• Vòmits autoinduïts, dejuni i utilització de laxants o diürètics amb l’objectiu de controlar el pes.

Cicle menstrual

• Retard en l’aparició de la primera menstruació (menarquia).
• Falta de menstruació en aquelles noies que ja la tenen (amenorrea).

Imatge corporal

• Percepció errònia de tenir un cos gran (distorsió de la imatge corporal).
• Intents d’amagar el cos amb la utilització de roba ampla, jerseis a la cintura…

Exercici físic

• Fer exercici en excés i mostrar nerviosisme si no es fa.
• Utilització de l’exercici físic per aprimar-se.
• Esgotament: símptomes de cansament, son i desmais.

Emocions / conducta

• Insatisfacció corporal constant.
• Estat depressiu i irritable, amb canvis d’humor freqüents.
• Disminució de les relacions socials amb tendència a l’aïllament.
• Augment de les hores d’estudi.
• Dificultats de concentració.