Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són trastorns mentals que es caracteritzen per un comportament patològic davant la ingesta alimentària i una obsessió pel control del pes. Són trastorns d’origen multifactorial, causats per la interacció de diferents factors a escala biològica, psicològica, familiar i sociocultural. Són malalties que poden provocar greus conseqüències tant per a la salut física com mental de la persona, impactant de manera negativa en la vida familiar, social, laboral, acadèmica i emocional de la persona afectada. Se solen diagnosticar majoritàriament durant la infància i l’adolescència.

Darrerament s’ha parlat molt de com ha afectat la salut física i mental la situació d’alerta sanitària desencadenada per la COVID-19, els experts en TCA del nostre país han constatat que n’han augmentat els casos i la seva gravetat. Per tant, ara més que mai, en aquest context, és de gran importància detectar aquells senyals d’alarma que ens poden fer pensar en el possible desenvolupament d’un TCA.

Laia Asso Ministral: «Estem observant que els TCA es diagnostiquen en edats cada vegada més joves»

Llegeix més

L’adolescència  és una etapa en el desenvolupament de la persona que comporta molts canvis, ja siguin en l’àmbit físic, emocional, de responsabilitat, relacional, etc. L’adolescent adquireix més autonomia i aquesta, de vegades, pot entorpir la nostra detecció de signes d’alarma per part de les famílies.

Aquest problema de salut acostuma a tenir un inici més o menys lent, en el qual a poc a poc es realitzen canvis que, al ser tan progressius, la majoria de les vegades passen inadvertits en la dinàmica habitual de la família, motiu pel qual és molt important detectar i avaluar situacions que poden comportar el començament d'un TCA; aquestes situacions o signes d’alarma poden estar associats a diferents ítems relacionats amb la patologia alimentària:

Signes d’alarma en relació amb el pes

• Por o rebuig a un pes normal; excessiva preocupació pel pes o per poder patir sobrepès (verbalitzat o no).
• Fer servir la bàscula per pesar-se de manera intensiva i contínua.
• Sospitar o confirmar la presència de vòmits recurrents sense base orgànica.
• Canvis bruscos de pes.
• Ús de productes diürètics, laxants o controladors de la gana sense prescripció mèdica.

Signes d’alarma en relació amb els hàbits alimentaris

• Ús de dietes restrictives o canvis bruscos en l’alimentació com deixar de prendre làctics, dieta vegetariana, «alimentació saludable», etc.
• Excessiu interès i sobtat en cuinar, taules de calories.
• Comportament estrany pel que fa a l’alimentació: esmicolar molt petit, retirar l’oli i/o salsa, menjar a peu dret, molt ràpid o massa lent.
• Aixecar-se de la taula sense que s’hagi acabat l’àpat.
• Intentar menjar sempre sense companyia; excusar-se per no compartir el menjar amb la família dient que ha menjat amb un amic abans d’arribar, que ha berenat molt i no té gana, etc.

Signes d’alarma relacionats amb la percepció corporal

• Detectar que percep el seu cos de manera sobredimensionada (més gran de la realitat); intentar amagar-lo amb roba fosca i ampla (canvi en la manera de vestir).
• Continus comentaris despectius sobre el seu propi cos.
• No percebre com els altres la seva extrema primor.

Signes d’alarma relacionats amb l’actitud

• Augment de la irritabilitat, canvis freqüents d’humor, major inestabilitat emocional.
• Menys relacions socials amb iguals, cert grau d’aïllament social
• Dificultat de concentració amb més temps dedicat a l’estudi i tasques escolars.
• Més temps dedicat a l’exercici físic (grupal i individual); «necessitat» de realitzar-ne, moltes vegades després de les ingestes.
• Insatisfacció corporal constant.
• Més temps dedicat a les xarxes socials, seguint continguts de fitnes, alimentació i dietes.

Quan ens trobem davant d’alguna d’aquestes situacions, no vol dir que estiguem davant d’una persona que té un TCA, però sí que hem d’estar alerta i seguir avaluant totes les situacions i l’estat de la persona, pensant que com abans s’identifiqui i es pugui diagnosticar un TCA, millor en serà el pronòstic.

Una situació estranya no sempre indica una patologia; de vegades és només un fet aïllat i no repercuteix en la salut de la persona; però millor estar alerta i avaluar-la amb el temps.

Sempre que sospitem de simptomatologia TCA s’ha de consultar a l'equip d'atenció primària, que serà qui determini el camí que cal seguir després de valorar la situació.