La síndrome d’ingesta nocturna, molt més que un mal hàbit

Quan el 2013 es va posar al dia la classificació de trastorns mentals, es va individualitzar un trastorn de la conducta alimentària que és encara poc conegut, al mateix temps que adquiria entitat pròpia el trastorn per afartaments. Es tracta de l'hiperfàgia nocturna o síndrome d’ingesta nocturna (Night eating disorder), descrita per primer cop el 1955.

És aquest un desordre de l’alimentació que està a mig camí entre els problemes alimentaris i els trastorns del son, com veurem. Afecta per igual ambdós sexes, totes les edats i poblacions amb diversitat genètica, sense diferències. S’estima que afecta entre un 0,5 - 1,5 % de la població general.   

Les persones amb la síndrome d’ingesta nocturna es caracteritzen per:

• Tenir predilecció per alimentar-se majoritàriament al vespre o durant la nit.
• Sovint tenen poca o gens de gana pels matins.
• Tenen problemes per dormir, amb mal descans nocturn.
• Tenen canvis en  l’estat d'ànim, que sol ser en forma d’humor depressiu o irritable.

Per què es considera un trastorn? Primer, per la simptomatologia acompanyant: insomni, ansietat-depressió; també perquè pot derivar en afartaments; i finalment, per les conseqüències en la salut que se’n poden derivar.

El trastorn per afartament en la persona adulta

Llegeix més

Característicament, la persona sent amb freqüència un major desig de menjar a la tarda-vespre, passada l’hora de sopar, o durant la nit. No necessàriament menjar de més; la sobreingesta pot ser present o no. Pot tractar-se simplement de fer un mos, sovint amb preferència per un determinat aliment.

Alhora, l’horari dels àpats està influenciat per altres factors, entre ells el clima. Als països nòrdics se sopa i la gent es retira més d’hora que als mediterranis, per exemple. No és tant un tema d’horari com de balanç d’ingesta.

També pot ser que aquesta necessitat de menjar aparegui un cop ja enllitats, o que la persona es desperti enmig de la nit i es llevi a menjar; ja que sol ajuntar-se amb problemes per conciliar o mantenir el son.

En havent menjar es calma l’ansietat i és més fàcil adormir-se, i a vegades ja es manté el son sense interrupció. Però el descans sol ser de mala qualitat, deixant un romanent de cansament i somnolència durant el dia. Poden haver-hi altres alteracions del dormir, com cames inquietes o somnambulisme. Però a diferència del que passa en aquests fenòmens, la persona que té hiperfàgia nocturna es manté conscient del que fa, el que pot comportar sentiments de culpa o vergonya i derivar en depressió.

El pes pot augmentar o mantenir-se normal, depenent de les quantitats ingerides i de la freqüència d’episodis.

Causes de l’hiperfàgia nocturna

No s’ha identificat una causa concreta de l’hiperfàgia nocturna, que es considera un trastorn multifactorial. Poden haver-hi altres membres de la família que tinguin hàbits similars, un ritme circadiari fisiològicament endarrerit, activant-se més de nit que de dia els centres cerebrals que responen al menjar. És a dir, que el ritme d’activació del cos és més tardà que el que té la majoria de gent.

Les proves de laboratori han detectat alguns canvis hormonals: un augment del cortisol, insulina i glucosa, i nivells més baixos de serotonina, melatonina, grelina i leptina en persones amb hiperfàgia nocturna respecte a control en persones sanes. La melatonina és una hormona que afavoreix el son, i en trobar-se en nivells més baixos, el son es dificulta.

Pot ser que tot plegat es tracti d’un patró transitori, relacionant-se amb situacions on s’altera el ritme normal de son-vigília-activació o l’equilibri hormonal. Són poblacions de risc, per exemple, els estudiants universitaris, les dones embarassades i, probablement, persones que alternen torns laborals. També s’ha relacionat amb fets traumàtics durant la infància.

Molt més que un problema de relació amb el menjar

Llegeix més

Pot coexistir amb altres trastorns de la conducta alimentària: un terç de persones amb la síndrome d’ingesta nocturna tenen també trastorn per afartaments. En alguns casos també pot aparèixer en el decurs d’una bulímia, i fins d’una anorèxia nerviosa, encara que no és habitual.

Complicacions físiques i emocionals del trastorn

El principal problema d’aquest funcionament són les complicacions físiques que pot comportar. Ja que pot derivar en sobrepès i obesitat, amb més probabilitat com més temps d’evolució. I si això passa, comporta pitjor pronòstic. Un estudi ha identificat que més de la meitat (55 %) de persones amb obesitat que opten a una reducció gàstrica acompleixen criteris de trastorn per sobreingestes nocturnes o trastorn per afartaments (Succurro i cols., 2015). També pot manifestar-se amb el temps una diabetis, augmentar el colesterol i aparèixer hipertensió arterial.

A nivell emocional, l’hiperfàgia nocturna també té repercussió, perquè sol associar-se a ansietat i sobretot depressió, i a un estat d’ànim trist o irritable que empitjora en avançar el dia perquè es va acumulant cansament.

Part de les persones amb aquest problema tenen un caràcter impulsiu, el que pot manifestar-se en altres àmbits, per exemple el consum de tabac i altres substàncies.

Per tot això és important diagnosticar i tractar aquesta condició.

Es considera un trastorn i no un simple estil alimentari quan té repercussió negativa en el funcionament quotidià. Per exemple, per la somnolència matinal, que pot afectar el rendiment a l’escola o la feina. I per diagnosticar-lo caldrà diferenciar-lo bé d’altres malalties com ara la bulímia o el somnambulisme, o la síndrome d’apnees del son, amb la que pot coincidir.

Respecte el tractament, alguns fàrmacs que regulen els nivells de serotonina (antidepressius) han mostrat eficàcia, com algun anti-impulsiu (topiramat), la teràpia lumínica, i la pràctica de relaxació muscular. El millor és individualitzar l’abordatge, combinant una psicoteràpia que adreci pensaments associats a l’hàbit alimentari amb mesures d’higiene del son i reeducació dels hàbits dietètics (teràpia cognitivo-conductual), associant-ho a la pràctica regular d’alguna tècnica de relaxació, a teràpia lumínica o a medicació, segons el cas.

Recordem que parlem de tractar un hàbit que ha esdevingut un problema que està repercutint en el normal funcionament, no una simple preferència pels horaris de menjar. 

En definitiva, el Trastorn per sobreingesta nocturna és un problema alimentari a mig camí entre els afartaments i els trastorns del son. Es tracta d’un trastorn que cal situar amb més precisió dins de l'espectre de trastorns de la conducta alimentària. Per fer-ho caldrà disposar de més estudis específics, que valorin tractaments concrets i proporcionin seguiment evolutiu. I el que és més important, hem d’intentar detectar abans aquest problema i oferir tractament, basat en l’evidència disponible, per evitar les complicacions físiques i psicològiques derivades i així poder restablir un funcionament adaptat i un estat d’ànim en concordança.